MODIFICACIÓ DE LES NS DE PLANEJAMENT I ADAPTACIÓ AL PLA TERRITORIAL DE MALLORCA


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MODIFICACIÓ DE LES NS DE PLANEJAMENT I ADAPTACIÓ AL PLA TERRITORIAL DE MALLORCA"

Transcripción

1 GABINET d ANÀLISI AMBIENTAL i TERRITORIAL C/ Capità Salom, 2 Esc-A, 1r B. E Palma de Mallorca.Illes Balears Tel Fax AJUNTAMENT DE SINEU MODIFICACIÓ DE LES NS DE PLANEJAMENT I ADAPTACIÓ AL PLA TERRITORIAL DE MALLORCA MEMÒRIA JUSTIFICATIVA Gabinet d Anàlisi Ambiental i Territorial. GAAT Maig 2008

2 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ ASPECTES GENERALS ANTECEDENTS I CONCEPTE UNA ADAPTACIÓ NECESSÀRIA, CONVENIENT I OPORTUNA REVISIÓ I MODIFICACIÓ SEGONS LES PREVISIONS DEL MATEIX PLANEJAMENT INCIDÈNCIA DE LA NORMATIVA SUPRAMUNICIPAL CONTINGUT DOCUMENTAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES NATURALESA, VIGÈNCIA I EFECTES DEL PLANEJAMENT Naturalesa i marc jurídic de les Normes Subsidiàries Vigència i adaptació de les Normes Subsidiàries Desenvolupament de les NS TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA DEL PLA AUTORIA TÈCNICA 16 2 ADAPTACIÓ AL PTM TÍTOL I. ÀREES DE DESENVOLUPAMENT URBÀ TÍTOL II. ÀREES SOSTRETES DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ TÍTOL V. MEDI AMBIENT, PATRIMONI I LITORAL TÍTOL VI. INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS TÍTOL VII. AFECCIONS A PLANS DIRECTORS SECTORIALS DISPOSICIONS ADDICIONALS MODIFICACIONS DE LES NORMES 39 4 LES XIFRES DE L ADAPTACIÓ LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL SÒL URBÀ SÒL URBANITZABLE ESPAIS LLIURES PÚBLICS EQUIPAMENTS I INFRAESTRUCTURES CÀLCUL DE LA CAPACITAT DE POBLACIÓ, SEGONS EL DECRET 2/ MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

3 ABREVIATURES EMPRADES EN AQUEST DOCUMENT AANP AIA AIP ANEI ANIT AP ARIP ARIP-B APT APR ART AT-C AT-H BOIB CAIB CIM DOT ED EDAR EI ERE IMD LEFO LEN LGT LS/76 LS/92 LS/07 LSR MOSR NS PDS PHIB PPO PTM RD RDL SRC SRP UA Àrees d Alt Nivell de Protecció Àrea d Interès agrari o Avaluació d Impacte Ambiental Àrea d Interès Paisatgístic Àrees Naturals d Especial Interès Àrees Naturals d Interès Territorial Normes d Aplicació Plena Àrea Rural d Interès Paisatgístic Àrea Rural d Interès Paisatgístic Boscós Àrea de Protecció Territorial Àrea de Prevenció de Riscos. Àrees de Reconversió Territorial Àrees de Transició de Creixement Àrees de Transició d Harmonització Butlletí Oficial de les Illes Balears Comunitat Autònoma de les Illes Balears Consell de Mallorca Llei 6/1999, de 3 d abril, de les Directrius d Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries. Normes d Eficàcia Directiva Estació Depuradora d Aigües Residuals. Normes d Eficàcia Indicativa o prepositiva Edificacions en règim especial Intensitat Mitjana Diària de Trànsit. Llei 8/1988, d 1 de juny, d edificis i instal lacions fora d ordenació. Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les illes Balears. Llei 2/1999 de 24 de març, general turística de les Illes Balears. Real Decret 1346/1976, de 9 d abril, per el que s aprova el Text Refòs de la Llei sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel que s aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana Llei 8/2007, de 28 de maig, de Sòl. Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic. Matriu d Ordenació del Sòl Rústic (DOT). Normes Subsidiàries. Pla Director Sectorial Pla Hidrològic de les Illes Balears. Pla Parcial d Ordenació. Pla Territorial Insular de Mallorca. Reial Decret Reial Decret Llei Sòl Rústic Comú Sòl Rústic Protegit Unitat d Actuació MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

4 1 INTRODUCCIÓ 1.1 ASPECTES GENERALS El terme municipal de Sineu es troba situat a la comarca del Pla de Mallorca i limita al nord-oest amb Inca, a tramuntana amb Llubí i Maria de la Salut, al nord-est amb Ariany, a llevant amb Petra, al sud-est amb Sant Joan, a migjorn amb Lloret de Vistalegre i a ponent amb Costitx. El terme municipal de Sineu compta amb 47,70 Km 2, de tal manera que ocupa el 26è lloc si es consideren els municipis de major a menor extensió. La població del municipi a l any 2006 era de habitants, la qual cosa suposa una densitat de 66 hab/km 2. Al municipi hi ha un únic nucli de població, Sineu. Pel que fa a les activitats econòmiques la construcció, el comerç minorista, la restauració i les indústries manufactureres constitueixen la base econòmica local. Així segons l Anuari Econòmic de La Caixa 2005, es localitzen al terme 159 activitats industrials, de les quals 105 es relacionen directament o indirecta amb la construcció. Les indústries manufactureres també tenen un pes relatiu estant representades per 26 activitats. Pertanyen al comerç minorista 73 activitats i les activitats de restauració i bars són 37. El sector primari té poca importància dins del conjunt de l economia local, tot i que, si es compara amb la resta de les Illes Balears i de Mallorca el pes és relativament superior. Destaca sobretot el sector de la ramaderia ja que a Sineu es localitzen algunes de les explotacions de majors proporcions de la comarca del Pla. Dintre d aquest sector també hem d incloure l activitat de les pedreres del terme, situades al límit amb Petra i Sant Joan. Com a mostra de l anterior podem prendren el nombre d afiliats a la seguretat social (2005). El 44 % es dedicava al sector serveis, el 22 % al sector de la construcció, el 28 % al sector industrial i el 6 % a l agricultura. Els espais naturals protegits de Sineu ocupen una superfície relativament reduïda. Destaquen les 18 hectàrees del Puig de Son Nofre (ANEI 41) i les clapes d alzinar protegit que s estenen per la meitat nord-oest del municipi i que sumen unes 137 hectàrees. El patrimoni cultural, històric i arqueològic és molt notable, destacant en el sòl urbà els monuments declarats BIC: l Església i convent de Jesús Maria (antic convent dels Mínims) i l Església de Santa Maria. Als dos monuments cal afegir nombroses cases tradicionals, molins, pous i creus, entre d altres. Al sòl rústic es poden destacar nombroses possessions (Defla, Binitaref, sa Ritxola), pous i molins, així com el pont de Corbera i la mina de lignit. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

5 1.2 ANTECEDENTS I CONCEPTE Les anteriors Normes Subsidiàries del terme municipal de Sineu foren aprovades definitivament amb prescripcions per la Comissió Provincial d Urbanisme el 22 de maig de 1985, i es va aprovar el seu Text Refós per la Comissió Insular d Urbanisme de Mallorca en sessió de dia 10 de desembre de 1990, (Bocaib número 14 de 31/01/1991). Darrerament, s ha dut a tràmit un expedient de modificacions de planejament general més adaptació a la Llei 6/1999 de Directrius d Ordenació Territorial, amb aprovació definitiva parcial, amb referència exclusivament a la regulació de la categoria de sòl urbà, per acord del Ple del Consell Insular de Mallorca en data de 3 d abril de 2006, que concretament deia: Primer.- D acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears núm. 223/2005, de 13 de desembre, aprovar definitivament de forma parcial, l expedient d adaptació de les normes subsidiàries de planejament del municipi de Sineu a la Llei 6/1999, de les Directrius d Ordenació Territorial de les Illes Balears i de diverses modificacions puntuals, amb referència exclusivament a la regulació de la categoria de sòl urbà, tot subjectant-se a les següents prescripcions:...[...] Queda eliminat dels límits de sòl urbà el darrer tram del carrer Degà Joan Rotger, ja que no es justifica aquesta ampliació de sòl urbà. 2.- Queden eliminades i s exclouen de l aprovació definitiva les modificacions núm. 12 i 13 que figuren en la darrera memòria justificativa aportada (data de novembre de 2005) respecte del sòl urbà existent, per manca d exposició al públic adequada, retornant a la situació que figura en les NNSS vigents respecte de la seva ordenació i qualificació. 3.- Es manté en la UE-19 la mateixa superfície de zona verda que la que figura en les NNSS vigents. 4.- Queden eliminades les ampliacions de sòl urbà proposades anomenades E i F, per no haver-se justificat aquesta condició de sòl urbà, de manera que només queden incloses com a sòl urbà les ampliacions proposades següents: A; B;.C; D i G. Va quedar suspès, i per tant, pendent d adaptació a les Directrius d Ordenació Territorial, la part del planejament general corresponent al sòl rústic del municipi. Amb posterioritat al començament d aquest expedient d aquestes modificacions de planejament assenyalades i adaptació a les Directrius, es va aprovar definitivament el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI), el 13 de desembre de 2004 (BOCAIB nº 188, 31/12/2004) que defineix el nou model territorial per a tota l illa, assolint objectius globals i particulars per a cada municipi. A la disposició addicional tercera d aquest PTI s obliga, així mateix; als Ajuntaments a adaptar-se al PTI en un termini màxim de dos anys. Com es pot observar doncs, Sineu necessita actualitzar el seu planejament amb l adaptació en aquest PTI i conseqüentment i parcialment sòl rústic - a les DOT per posar al dia requeriments urbanístics i territorials que ja són una demanda sempre necessària i a la vegada una aposta per no degenerar cap a processos de degradació impossibles de recuperar en el futur. Per tant l adaptació al PTI que es pretén dur a terme del planejament municipal de Sineu, s ha d entendre com a una adaptació de la MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

6 planificació municipal als criteris d ús racional del territori que proposa al PTI, en totes les seves determinacions i a la vegada com una actualització del propi planejament local, fet pel qual es proposen simultàniament una sèrie de modificacions puntuals de les NS que no suposen adaptació al PTI i que s han de significar de manera independent però amb possibilitat de tramitació paral lela. L alteració del contingut del planejament urbanístic només admet dues figures jurídiques: l adaptació o la modificació (article del Reglament de Planejament Urbanístic). El concepte d Adaptació està determinat a l article del Reglament de Planejament Urbanístic com l adopció de nous criteris respecte de l estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, motivats per l elecció d un model territorial distint o per l aparició de circumstàncies sobrevingudes, de caràcter demogràfic o econòmic, que incideixin substancialment sobre l ordenació, o per esgotament de la capacitat del Pla. D altra banda el Reglament de Planejament, en el seu article 154.4, defineix el que des del punt de vista jurídic s entén per Modificació del planejament general, com qualsevol alteració de les determinacions del Pla que no pugui ser considerada com adaptació del mateix pla, encara que l esmentada alteració dugui canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl. El present document s ha de considerar com una modificació i adaptació del Planejament General de Sineu (Normes Subsidiàries), perquè preveu l Adaptació del planejament al PTI i una sèrie de canvis puntuals que no es consideren transcendentals en el model territorial i urbanístic anterior, desestimant, per tant, el concepte de Revisió General de planejament donat que tot plegat, no suposa la incorporació de nous criteris respecte a l estructura general i orgànica del territori i la classificació del sòl. L objectiu instrumental últim de la present adaptació consisteix en la transformació de les NS en un instrument actualitzat quant a compliment de les determinacions i terminologia de la legislació urbanística vigent, especialment del PTI i dels instruments d ordenació territorial que el desenvolupen. 1.3 UNA ADAPTACIÓ NECESSÀRIA, CONVENIENT I OPORTUNA La necessitat de l adaptació ve determinada, en primer lloc, pel termini establert al PTI, a la disposició addicional tercera, per adaptar el planejament general a les seves disposicions. Aquest termini en el moment de l aprovació era de dos anys, de manera que acabà el 31 de desembre del En segon lloc, el mateix Ajuntament troba paralitzada la continuïtat d una sèrie d actuacions rellevants al municipi, per la falta d actualització del seu planejament. Així mateix, actualment s ha d entendre un model d ordenació territorial sostenible i de valorització del medi urbà, amb objectius i criteris de sostenibilitat. Finalment, en el moment d inici de les tasques d adaptació de les NS, es planteja la necessitat d una sèrie de modificacions puntuals de les NS vigents, que es tramiten amb aquest mateix document. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

7 La conveniència i oportunitat venen donades perquè l adaptació permetrà gaudir, als agents interessats i al propi municipi en general, d un instrument urbanístic actualitzat, que recollirà totes les determinacions aprovades per la normativa i legislació supramunicipal, aportant una major claredat a l hora de prendre decisions de caràcter urbanístic i/o territorial. L adaptació de les NS permetrà també la incorporació de tots els criteris diversos que preveu el PTI pel conjunt de l illa de Mallorca, i en conseqüència s aconseguirà un model més actual i respectuós amb el medi ambient i amb les generacions futures. L adaptació de les NS de Sineu actualment vigents al PTM suposa la: - Inclusió en el contingut normatiu de les d aquelles Normes d Aplicació Plena (AP) del contingut substantiu del Pla Territorial que afectin el terme municipal, tant en les seves determinacions gràfiques com escrites. - Incorporació amb el seu necessari desenvolupament i concreció de les Normes d Eficàcia Directiva (ED), tant gràfiques com escrites del PTM que tinguin efecte en el terme municipal. - Incorporació o, si s escau, motivació de la seva no inclusió, de les normes d Eficàcia Indicativa o prepositiva (EI) del PTM, de caràcter orientatiu per a futures actuacions de les administracions públiques amb incidència o rellevància territorial. 1.4 REVISIÓ I MODIFICACIÓ SEGONS LES PREVISIONS DEL MATEIX PLANEJAMENT A les NS vigents no es regula la revisió o modificació de les mateixes, havent-ne de remetre l aplicació a l article 49 de la Llei del Sòl i 161 del Reglament de Planejament. En el cas que ens ocupa estem davant una adaptació imposada per normes legals de rang superior (PTM) i de modificacions ja que els canvis introduïts són de caràcter puntual i no afecten al model territorial ni a l estructura general i orgànica del territori. L Adaptació al PTM es pot considerar com una mena de modificació puntual amb una tramitació específica, la qual es regula a la Disposició Addicional 17ª de les DOT. D acord amb aquesta disposició: 1. Les revisions o modificacions dels instruments de planejament general que tinguin per objecte la seva adaptació a les determinacions d un instrument d ordenació territorial, es faran d acord amb la tramitació següent: a) El projecte de revisió o modificació se sotmetrà a l aprovació inicial del Ple de l Ajuntament, sense cap tràmit previ que no vengui regulat a la normativa de règim local. b) Seguidament, el projecte se sotmetrà a informació pública i a audiència simultània de la resta d administracions públiques competents en la matèria, per un termini màxim MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

8 d un mes. L anunci es publicarà en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en un diari de l illa. c) Esgotat el període d informació pública, el Ple de l Ajuntament disposarà d un termini màxim d un mes per a l aprovació provisional i la seva presentació a la Comissió Insular d Urbanisme corresponent. d) La Comissió Insular d Urbanisme haurà de resoldre sobre l aprovació definitiva, en el termini de tres mesos des de la presentació de l expedient complet en el seu registre; transcorregut aquest termini, si l ajuntament no havia estat notificat de cap resolució al respecte, l aprovació definitiva s entendrà atorgada per acte presumpte estimatori. En aquest cas l ajuntament disposarà la publicació de l aprovació definitiva en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. 2. En el cas d incomplir- se el termini fixat per l instrument d ordenació territorial per a l adaptació dels instruments de planejament general, aquesta s haurà de tramitar amb la primera modificació o revisió de l instrument de planejament general que es redacti, sense la qual no es podrà aprovar. Per la seva banda les modificacions puntuals de planejament es tramiten d acord amb les disposicions corresponents del Reial Decret 2.159/ 1978, de 23 de juny, del Reglament de Planejament per al Desenvolupament i Aplicació de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana. En el cas que ens ocupa serà aquest el procediment de la tramitació de l Adaptació i de la modificació puntual. Segons el reglament la tramitació consta de les següents passes: a) El projecte de modificació puntual es sotmetrà a l aprovació inicial del Ple de l Ajuntament. b) Seguidament, una vegada s hagi aprovat inicialment el projecte es sotmetrà a informació pública i a audiència simultània de la resta d administracions públiques competents en la matèria per un termini mínim d un mes. L anunci es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears i en un diari de l illa. Durant aquest període l expedient romandrà a disposició de qualsevol persona que el vulgui examinar. c) Esgotat el període d informació pública i d audiència el Ple de l Ajuntament, a la vista del resultat, acordarà l aprovació provisional amb les modificacions que fossin pertinents. Si dites modificacions signifiquessin un canvi substancial en els criteris i solucions del Pla inicialment aprovat, s obrirà, abans de sotmetre-ho a aprovació provisional, un nou tràmit d informació pública i audiència pels mateixos terminis. e) Una vegada el Ple de l Ajuntament hagi aprovat provisionalment elevarà el document a la Comissió Insular d Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca a fi de resoldre sobre l aprovació definitiva en el termini de sis mesos. Transcorregut aquest termini, si l Ajuntament no havia estat notificat de cap resolució al respecte, l aprovació definitiva s entendrà atorgada per acte presumpte estimatori. En aquest cas MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

9 l Ajuntament disposarà la publicació de l aprovació definitiva en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. A fi i afecte d incorporar el procés de participació ciutadana en l elaboració de Modificació Puntual i Adaptació de les NS al PTM, i tot i no ésser estrictament necessari des d un punt de vista legal, es va exposar a informació pública durant el termini d un mes un document d avanç d adaptació, on es determinava l abast de la modificació i adaptació que ara es presenta. 1.5 INCIDÈNCIA DE LA NORMATIVA SUPRAMUNICIPAL En les normes i el planejament de rang supramunicipal sovint hi ha aspectes que vinculen directament al planejament urbanístic d àmbit municipal. En el moment present, aquest tipus de normativa d aplicació directa es troba principalment a les DOT, al Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI) i als Plans Directors Sectorials (PDS). Així mateix, amb posterioritat a l entrada en vigor de les NS, han aparegut una sèrie de normes de divers rang que tenen incidència directa sobre aqueix planejament. Són lleis, normes i plans que inclouen disposicions que afecten directament al planejament urbanístic de Sineu. La seva repercussió sobre les NS és variable. Es citen a continuació amb caràcter no exhaustiu, una relació de normativa vigent i aplicable al municipi i les disposicions al ludides, entre d altres: a) Lleis i decrets estatals: - Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo (BOE núm. 128 de 29 de mayo 2007). - Reial Decret 1346/1976, de 9 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, a la part novament en vigor a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a conseqüència de la sentència 61/1997 del Tribunal Constitucional i en tot allò que no s oposi a la Llei 6/1998 abans esmentada. - Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, en allò no expressament derogat per la Llei 6/1998 anterior ni per la sentència del Tribunal Constitucional relativa a aquesta llei. - Reglamento de Planeamiento para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por Real Decreto 2159/1978, de 23 de junio. - Reglamento de Gestión Urbanística para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por Real Decreto 3288/1978, de 25 de agosto. - Reglamento de Disciplina Urbanística para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por Real Decreto 2187/1978, de 23 de junio. - Llei 22/88, de 28 de juliol, de Costes i Reglament que la desenvolupa. - Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

10 - Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries. - Reial Decret-Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre Infraestructures comuns en els edificis per a l accés als serveis de telecomunicació. - Text Refós de la Llei d Aigües (RDL 1/2001, de 20 de juliol) i Reglament del Domini Públic Hidràulic que la desenvolupa. - Pla Hidrològic de les Illes Balears. Aprovat mitjançant el Reial decret 378/2001 de 6 d abril. En vigor des del 21 d abril de Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou b) Lleis i decrets autonòmics: - Llei 8/1988, d 1 de juny, d Edificis i instal lacions fora d ordenació. - Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la CAIB modificada per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives - Llei 9/1990, de 27 de juny, de traspàs de competències en matèria d urbanisme i habitabilitat als Consells Insulars. - Llei 10/1990, de 23 d octubre, de Disciplina Urbanística. - Llei 1/1991, de 30 de gener, d Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d Èspecial Protecció de les Illes Balears. modificada per la Llei 7/ Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la Millora de l accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. - Llei 8/1995, de 30 de març, d Atribució de competències als Consells Insulars en matèria d activitats classificades. - Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre Regulació de capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial. - Llei 6 /1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic (i modificacions introduïdes per la Llei 9/1997, de 22 de desembre, sobre diverses mesures tributàries i administratives; per les DOT i per la Llei 9/1999, de 6 d octubre, de Mesures Cautelars i d Emergència relatives a l Urbanisme i l Ordenació del Territori). - Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les Condicions d higiene i habitabilitat d habitatges i expedició de cèdules d habitabilitat. Modificat pel Decret 20/2007, de 23 de març. - Llei 12/1998, de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears. - Llei 2/1999 de 24 de març, general turística de les Illes Balears. modificada per la llei 9/2002 de 12 de desembre - Llei 6/1999, de 3 d abril, de les Directrius d Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries (DOT), modificada per la Llei 9/1999, de 6 d octubre, de Mesures cautelars i d emergència relatives a l Ordenació del Territori i l Urbanisme a les Illes Balears, per la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'ordenació territorial i urbanisme a les Illes Balears i per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives. - Llei 2/2001 de 7 de març, d atribució de competències als consells insulars en matèria d ordenació del territori. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

11 - Llei 11/2001 de 15 de juny, d'ordenació de l'activitat comercial a les Illes Balears. - Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit. - Decret 147/2002, de 13 de Desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Iles Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d'unitats mínimes de cultiu. - Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears. - Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears. - Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears. - Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears. - Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears c) Planejament supramunicipal: - Pla Territorial Insular de Mallorca aprovat definitivament pel Ple del Consell Insular de Mallorca dia 13 de desembre de BOIB núm. 188 de 31 de desembre de Pla d Ordenació de l Oferta Turística de l Illa de Mallorca. (Decret 54/1995, de 6 d abril). - Pla Director Sectorial per a la gestió dels residus de construcciódemolició, voluminosos i pneumàtics fora d ús de l illa de Mallorca. (Aprovat pel Ple del Consell de Mallorca de dia 8 d abril de 2002, BOIB núm. 59, de dia 16 de maig de 2002, correcció d errades aprovada pel Ple de dia 29 de juliol de 2002, BOIB núm. 96 de dia 10 d agost de 2002). - Pla Director Sectorial de Equipaments Comercials (Decret 217/1996, de 12 de desembre). - Pla Director Sectorial de Pedreres (Decret 77/1997, de 11 de juny); revisat pel Decret 61/1999, de 21 de maig). - Pla Director Sectorial de Carreteres (Decret 87/1998, de 16 d octubre). Modificat pel Decret 59/2001, de 20 d'abril i per acord del Ple del Consell de Mallorca de data 1 de desembre de Revisió del Pla Director Sectorial Energètic (Decret 96/2005, de 23 de setembre. - Acord del Ple del Consell de Mallorca, d'aprovació definitiva de la Revisió del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de l'illa de Mallorca (BOIB 9 de març de 2006). - Pla Director Sectorial de Telecomunicacions de les Illes Balears (Decret 22/2006, de 10 de març). - Pla Director Sectorial del transport de la comunitat autònoma de les Illes Balears (Decret 41/2006, de 28 d abril). MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

12 1.6 CONTINGUT DOCUMENTAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES a) La Memòria Informativa constitueix un inventari territorial de totes aquelles variables que tenen algun reflex en el model territorial municipal. Aquesta memòria constitueix la base de la diagnosi territorial municipal i inclou la descripció espacial de variables com: fisiografia, litologia i geologia, hidrologia superficial i subterrània, capacitat agrològica dels sòls, riscos naturals, vegetació, fauna, espais naturals, paisatge, patrimoni, usos del sòl, població, economia, infraestructures, equipaments... b) La Memòria Justificativa, parteix de la base de la Memòria Informativa i del model territorial de partida per establir els objectius generals de l ordenació i els criteris concrets que han de conduir a l adopció de les distintes determinacions. És l instrument bàsic per a la interpretació de les Normes en el seu conjunt i opera supletòriament per resoldre les discrepàncies entre altres documents o entre distintes determinacions, si resulten insuficients per això les disposicions de les Normes. També opera com un instrument d interpretació perquè l Ajuntament pugui resoldre sobre l oportunitat d autoritzar, amb les necessàries garanties d objectivitat, transparència i equitat, tot allò que no estant expressament prohibit o no autoritzat per les Normes pugui ser permès en base als objectius i criteris de les NS. c) Els plànols, on es plasmen les determinacions gràfiques del Pla. S elaboraran els següents plànols: Estructura General i Orgànica del territori, a escala 1/ Estableix les determinacions més generals de l ordenació del sòl: la classificació del sòl, la xarxa viària estructurant i la protecció del sòl rústic i la seva divisió en àrees. Qualificació del sòl rústic, a escala 1/5.000 (11 fulles, numerades des de SR-1 a SR-11). Estableixen la qualificació en sòl rústic, delimitant les categories de Sòl Rústic Protegit i les des Sòl Rústic Comú, tal i com defineixen el PTM i les NS vigents. Aquests plànols inclouen també els Sistemes Generals en Sòl Rústic, la delimitació dels AANP, els elements patrimonials catalogats i la zona de policia de torrents. Qualificació del sòl urbà, a escala 1/1.000 (7 fulles numerades des de la SU-1 a la SU-7). Estableixen la zonificació del sòl, l assignació d usos detallats i règim edificatori propis de cada zona, els àmbits del planejament de desenvolupament, la delimitació dels usos dotacionals i espais lliures, tant els de caràcter local, com els sistemes generals, la delimitació del centre històric. També es senyalen les altures permeses. Per la seva major precisió, pròpia de la seva escala, prevaldran sempre sobre la resta de MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

13 plànols en allò que es refereix a les seves determinacions i continguts específics. A part de la qualificació es delimiten les unitats d execució. Àrees de Prevenció de Riscos, a escala 1:5.000, (11 fulles numerades des de la APR-1 a la APR-11). Estableixen els límits de les Àrees de Prevenció de Risc d incendi, inundació, erosió i esllavissament, segons les determinacions gràfiques del PTM, i de contaminació d aqüífers segons les dades aportades per la Direcció General de Recursos Hídrics. Infraestructures, a escales diverses (1/20.000, 1/3.000). Comprèn quatre fulles numerades des de la INFR-1 a la INFR-4. Aquests plànols inclouran la informació referent a les següents infraestructures: sistemes generals d infraestructures, SG distribució aigua potable, SG electricitat, SG sanejament aigües residuals. Contaminació lumínica, a escala 1/ Un sol full (CONT-1) que reflexa la zonificació requerida per la Norma 44 del PTM. A manera de resum s afegeixen les següents taules que estableixen la relació de tots els plànols que acompanyen aquesta Modificació de les NS i Adaptació al PTM. Plànol Núm. plànols Escala Estructura General i Orgànica del Territori EG : Qualificacions sòl urbà Ordenació del Sòl Urbà i Urbanitzable SU-01 SU : Ordenació del Sòl Rústic SR-01 SR : Àrees de Prevenció de Riscos APR-01 APR : Sistema General d Infraestructures INFR : Infraestructures SG distribució aigua potable INFR : SG electricitat INFR : SG sanejament aigües residuals INFR : Contaminació lumínica CONT : Llistat de Plànols que acompanyen la Modificació de les NS i Adaptació al PTM d) Les Normes Urbanístiques constitueixen el cos regulador específic de l ordenació urbanística del municipi de Sineu. Prevalen sobre la resta de documents per tot allò que s estableix sobre desenvolupament, gestió i execució del planejament i pel que fa al règim jurídic propi de les distintes categories de sòl i dels aprofitaments públics o privats admissibles sobre el mateix. Per allò no previst a les normes s acudirà al disposat a l ordenament jurídic general de l Estat i a l autonòmic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; i per a la seva possible interpretació es farà servir el contingut de la Memòria Justificativa i els restants documents de les NS. Les Normes tenen el seu vessant gràfic en els plànols d ordenació, on se detallen les porcions del territori sotmeses a una regulació diferencial. Les MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

14 determinacions gràfiques dels plànols són d igual naturalesa normativa que les escrites, constituint ambdues un conjunt inseparable. g) L Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) és un estudi que té per objecte la identificació, predicció e interpretació, així com la prevenció o correcció, de les conseqüències o impactes ambientals que determinades actuacions poden causar al benestar de l home i al seu entorn. En el present cas l ISA ha d avaluar els impactes produïts per les accions derivades de les determinacions de les NS. Es considera que generen impactes ambientals aquelles actuacions que produeixen una alteració sensible en el medi o en algun dels seus components. L ISA es composa dels següents apartats: Resum del contingut i objectius principals de la modificació i adaptació de les NS. Situació actual del medi ambient Característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades de manera significativa. Problemes mediambientals existents. Objectius de protecció mediambiental a l àmbit internacional, estatal i autonòmic. Efectes significatius en el medi ambient. Mesures previstes. Estudi d alternatives. Mesures per a supervisió. Resum no tècnic. Viabilitat econòmica. L ISA forma part del procés d Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) de plans i programes el qual es completa amb la fase de consultes, la fase d elaboració de la memòria ambiental, la fase de presa de decisió i la fase d execució i seguiment ambiental. 1.7 NATURALESA, VIGÈNCIA I EFECTES DEL PLANEJAMENT Naturalesa i marc jurídic de les Normes Subsidiàries. Les Normes Subsidiàries de Sineu són l instrument d ordenació integral del territori del municipi i, a tal efecte defineix els elements bàsics de l estructura general del territori i classifica el sòl, establint els règims jurídics corresponents a cada classe i categoria del mateix. Ja sigui directament o per mitjà dels instruments de planejament previstos per al seu desenvolupament, les Normes delimiten les facultats urbanístiques pròpies del dret de propietat del sòl i especifiquen els deures que condicionen l efectivitat i exercici legítim de les esmentades facultats. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

15 Les NS se redacten de conformitat amb la Llei 8/2007, de 28 de mayo, de suelo i el Reial Decret 1346/1976, de 9 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana (LS76), així com els Reglaments que la desenvolupen i la legislació sectorial estatal i autonòmica en els aspectes en què són d aplicació. Se seguiran en particular els criteris i determinacions del cos normatiu del Pla Territorial Insular de Mallorca i de les Directrius d Ordenació Territorial Vigència i adaptació de les Normes Subsidiàries. L adaptació de les NS entrarà en vigor a partir de la data de publicació de la seva aprovació definitiva. La seva vigència serà indefinida, com correspon a un planejament d àmbit municipal sense perjudici de les seves eventuals modificacions o revisions. L entrada en vigor de l adaptació de les NS li concedirà els següents efectes: a) Publicitat, cosa que suposa el dret de qualsevol ciutadà a consultar per sí mateix o a recopilar informació escrita o gràfica, sobre el seu contingut i aplicació, en la forma que es reguli segons les presents normes. b) Executorietat, que implica, per una part, la facultat per emprendre la realització dels projectes i obres previstes en el planejament, la declaració d utilitat pública dels mateixos i la necessitat d ocupació dels terrenys i edificis corresponents a les finalitats d expropiació o d imposició de servitud i, en general, l habilitació per a l exercici per part de l Ajuntament de les funcions anunciades per la Llei i per les pròpies Normes en allò que sigui necessari per al compliment de les seves determinacions. c) Obligatorietat, que comporta el deure, legalment exigible, del compliment exacte de totes i cada una de les seves determinacions, tant per a l ajuntament i la resta d organismes de l administració pública, com per als particulars. Tot i la seva vigència indefinida les NS preveuran la seva adaptació en base als següents supòsits: a) Si han passat 12 anys a partir de l inici de vigència de les NS. b) En virtut d allò que disposa l article 47.2 de la LS76. c) En qualsevol moment, quan la població total del municipi resulti superior als habitants de dret. d) Si s aprova un Pla d ordenació d àmbit supramunicipal que comprengui el terme municipal de Sineu i que disposi o faci necessària l adaptació. e) Si s han de tramitar modificacions concretes de les determinacions de les NS que donin lloc a alteracions substancials de l estructura general del territori del municipi o de les determinacions substancials que la caracteritzen. f) Quan altres circumstàncies sobrevingudes d anàloga naturalesa i importància ho justifiquin, per afectar als criteris determinants de l estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, i així ho acordi motivadament el Ple de l ajuntament. Si no es produís cap dels supòsits anteriors, s estima que la vigència d aquest planejament es podria allargar fins al MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

16 1.7.3 Desenvolupament de les NS. L ordenació projectada per les NS es desenvoluparà, en el seu cas, pels corresponents Plans Parcials, Plans Especials i Estudis de Detall, d acord amb el previst a l article 6.3 de la LS76 i 4 del Reglament de Planejament Urbanístic. Amb la finalitat de dotar de suficient homogeneïtat la documentació que desenvolupin les NS, els instruments de desenvolupament es redactaran respectant i incorporant les especificacions dels diferents elements normatius que el Pla defineix per a implementar les seves determinacions vinculants. 1.8 TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA DEL PLA El present document s ha sotmès a un procés de tramitació administrativa marcat per successives passes que assenyala el Reglament de Planejament Urbanístic en els seus articles 123 i següents. Avanç de la Modificació de les NS i adaptació al PTM. L Avanç de l Adaptació de les Normes Subsidiàries fou aprovat pel Ple de la Corporació en sessió extraordinària celebrada el 9 d octubre de L exposició pública tengué lloc durant un mes (BOIB núm. 152 de 28 d octubre de 2006). 1.9 AUTORIA TÈCNICA El document apte per a l aprovació inicial de l Adaptació de les Normes Subsidiàries ha estat elaborat pel Gabinet d Anàlisi Ambiental i Territorial SL, entre juny de 2006 i maig de L equip que ha redactat el document està integrat per: Josep Antoni Aguiló Oliver, arquitecte superior, director del treball. Miquel Àngel Escanelles Garau, geògraf. Antoni Pons Esteva, geògraf. Maria Vidal Rigo, biòloga. Jaime Seoane Torres, geògraf MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

17 2 ADAPTACIÓ AL PTM. Es raona la Memòria d Adaptació de les Normes Subsidiàries del Terme Municipal de Sineu al Pla Territorial de Mallorca des de l explicació de les Normes o articulats d aquest PTM, i la manera com s han valorat i actuat sobre aquestes, per a plasmar les intencions del PTM sobre les NS del municipi, com així requereix el planejament de rang superior que es tracta. Aquesta normativa desenvolupa les disposicions contingudes a les DOT, i que necessàriament han de tenir-se en compte a l hora d adaptar les NS de Sineu, així com d altres planejaments superiors i legislacions, com per exemple la LEN. 2.1 TÍTOL I. ÀREES DE DESENVOLUPAMENT URBÀ. TÍTOL I. CAPÍTOL I. DISPOSICIONS SOBRE CREIXEMENT. Creixement turístic, residencial o mixt. Normes 6 i 7 del PTM. La Norma 6, de creixement turístic, residencial o mixt, estableix que Sineu pot classificar com a nou sòl urbà, urbanitzable o apte per a urbanitzar destinat a ús residencial, turístic o mixt un màxim de 10,64 hectàrees, per a creixement no vinculat a actuacions en execució del Pla d'ordenació de l'oferta Turística, ni lligats a les Àrees de Reconversió Territorial, amb els condicionants adients per al còmput d aquesta superfície. La Norma 7, d ubicació del creixement i intensitat d ús residencial, turístic o mixt, es dona paràmetres i condicions per a la ubicació d aquest creixement amb intensitat d ús màxima de 100 habitants per hectàrea en el cas del TM de Sineu, establint que el nou sòl urbà, urbanitzable o apte per a urbanitzar destinat a ús residencial, turístic o mixt haurà d ubicar-se dins l Àrea de Transició de futur creixement urbà (AT-C) definida en els plànols d ordenació del PTM. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

18 En el marc de la present Modificació i Adaptació de les NS de Sineu al PTM es produeixen els següents creixements residencials a través de la figura de sòl urbanitzable i el sistema de compensació: Sector Localització Superfície (m 2 ) URBANITZABLE 1 Discontínua: Son Palanca / Carrer Sabater URBANITZABLE 2 Discontínua:Ctra de Petra / Carrer Tramuntana URBANITZABLE 3 Carrer de Son Costa TOTAL Als creixements anteriors hem de sumar m 2 corresponents a les ampliacions A, B, C, D i G aprovades pel Ple del Consell de Mallorca en data de 3 d abril de 2006, és a dir després de l aprovació del PTI. Ambdós creixements sumen m 2 i per tant es respecta el límit de 10,64 Ha de creixement previstes al PTI. L ordenació del nou sòl de creixement complirà les determinacions de la Norma 7.2 relativa a la integració amb l entorn i la coherència formal. Segons aquesta norma la proposta de creixement haurà de justificar-se mitjançant l estudi i complimentació dels punts següents: a. Implantació del nucli urbà atenent a la situació que té aquest en el territori, concretament en el seu relleu topogràfic. b. Topografia circumdant al nucli urbà la qual, amb independència del nucli, condiciona, degut als accidents topogràfics del territori, el seu creixement. c. Principals visuals del nucli antic, atenent a les característiques d aquest i la seva preservació, entenent-se que aquestes estan condicionades tant per la implantació del nucli com per la topografia circumdant. d. Situació del nucli antic respecte de l'entorn, atenent a la seva ubicació respecte a la resta del nucli, els límits del qual poden ser amb el sòl rústic o amb la trama urbana envoltant. e. Tendència natural del creixement del nucli urbà, atenent a la seva inserció i a la colmatació de la trama urbana existent i ja dotada dels serveis urbanístics. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

19 El nucli urbà de Sineu es localitza a una zona sensiblement plana, a una cota de metres, rodejada de petits turons com el Puig de Defla o es Putxet. Les pendents són suaus, de menys del cinc per cent, si exceptuam l àrea compresa entre la carretera de Palma i la nova ronda urbana, al sudoest del nucli, on trobam pendents del vint per cent. Aquesta configuració topogràfica dóna lloc a que els nous creixements es situin a zones planes de la perifèria del nucli, per la qual cosa no es produirà la desfiguració de la perspectiva del conjunt urbà tradicional. El sector URB-1 es localitza a Son Palanca, al nord del poble, en el triangle format per les carreteres de Llubí i d Inca. Una part del sector es situa a l oest del nucli, al carrer Sabater. El sector URB-2 es localitza als terrenys situats entre el carrer Tramuntana i la via del tren, i al sud del municipi els terrenys situats devora la carretera de Petra Ma El sector URB-3 comprèn els terrenys situats entre el carrer Tramuntana i el carrer Son Costa. Totes les noves àrees de creixement es situen a zones planes, dedicades al cultiu de secà i no presenten cap tipus de vegetació natural. Índex d intensitat d ús residencial al sòl urbà. Norma 7.5 del PTM. Tot el sòl urbà del municipi de Sineu, en les Normes Urbanístiques vigents actualment, ja regula a cada qualificació urbanística un índex d intensitat d ús residencial. Els índexs existents es resumeixen a la taula següent: Qualificació Índex d intensitat d ús residencial Casc Antic 1/80 (1) Intensiva A 3 plantes 1/50 (1) Intensiva B 2 plantes 1/50 (1) Extensiva 1 habitatge per parcel la Taula. Índexs d intensitat d ús residencial al sòl urbà (1) Segons aplicació de les NS. Els nous creixements que es proposen s ordenen segons les qualificacions urbanístiques existents en les Normes Subsidiàries i la nova zona Intensiva B creada, que inclouen els seus propis índexs d intensitat d ús residencial. Sòl industrial. Norma 8 del PTM. El sòl urbà de Sineu en el moment de l aprovació del PTI tenia una extensió de m 2. Aquesta superfície no inclou les noves àrees de creixement (nordcarretera Llubí, carrer Tramunt6ana, sud-carretera Petra) ni el sector de sòl urbanitzable. La zona qualificada com a industrial, incloent vials i espais lliures té una extensió de m 2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

20 Per tant el percentatge de sòl industrial respecte de sòl urbà no industrial és el següent: Sòl industrial Sòl urbà no industrial Percentatge industrial / urbà no industrial 8 % En conseqüència Sineu no pot classificar nou sòl per destinar-ho a ús industrial, ja que es supera el límit del 5 % imposat pel PTI als municipis amb població inferior a habitants. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

21 TÍTOL I. CAPÍTOL II. ALTRES DISPOSICIONS. Reserves mínimes per a sistemes generals. Norma 9 del PTM. El nou creixement residencial previst en aquesta adaptació reserva per a sistemes generals, de cessió obligatòria i gratuïta, més del 20% de la superfície d aquests nous sòls residencials, tal com es detalla a la taula següent: Àmbit Equipament Superfície (m 2 ) Sistemes Generals (m 2 i %) URBANITZABLE 1 Residència tercera edat m 2 (42,28 %) URBANITZABLE 2 Aparcament m 2 (38,28 %) URBANITZABLE 3 Escola m 2 (37,21 %) Taula. Sistemes generals dels nous sectors urbanitzables Es compleix per tant, la sol licitud del punt 2 de la Norma 9 del PTM. Delimitació de sòls urbans. Norma 10 del PTM. Aquest adaptació recull i delimita amb precisió el sòl urbà existent de les NS vigents i les prescripcions a la regulació de la categoria de sòl urbà, de l acord del Ple del Consell Insular de Mallorca en data de 3 d abril de Amés, d acord a la Norma 10 del PTM, recull el creixement urbà com sòl urbà sense urbanització consolidada o urbanitzable o apte per a la urbanització. A la Norma 10 del PTM s estableixen els següents criteris de delimitació de l àmbit global per atendre la consolidació de l edificació per part dels planejaments municipals: 1. L'àrea de referència o terrenys ocupats per l'edificació ha de ser una zona amb usos i paràmetres urbanístics homogenis, els quals es mantindran per als terrenys no ocupats per l'edificació. 2. A més de l anterior serà necessària l existència de: a. O una consolidació de caràcter intern, entesa quan tot l'àmbit que quedi dins el seu perímetre tengui una sola classificació de sòl ja existent anteriorment. La consolidació serà calculada computant els terrenys ocupats per l'edificació dins els espais aptes per a aquesta, segons l'ordenació que el planejament urbanístic proposi per a aquests terrenys. b. O, alternativament, una consolidació de caràcter extern, entesa quan tot l'àmbit que quedi dins el seu perímetre tengui prèviament més d'una classificació de sòl. En aquest cas la part de l àmbit que constitueixi l'àrea de referència no podrà superar els m 2 bruts, és a dir, comptant, a més dels terrenys ocupats per l'edificació, la superfície dels vials i dels espais lliures públics. L'àrea no ocupada per l'edificació MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

22 haurà d'estar en contacte amb el sòl urbà ja reconegut anteriorment pel planejament vigent almenys en un 50% del seu perímetre i els sistemes generals seran límits que la nova delimitació no podrà ultrapassar. En aquest nou sòl es mantindran les densitats, els tipus edificatoris, les alçàries d'edificació i la continuïtat de la xarxa viària de l'àrea de referència, incloses les seves seccions. Així mateix, el planejament urbanístic delimitarà necessàriament com a sòl urbà sense urbanització consolidada i integrarà en un àmbit de gestió les superfícies de sòl que, a més de pertànyer a la classe esmentada perquè estan classificades d aquesta manera pels instruments de planejament general municipals, o, als municipis que no posseeixin els instruments esmentats, per l aplicació dels criteris establerts en la legislació estatal i autonòmica vigent, requereixin operacions integrals d'urbanització perquè els falten alguns o tots els serveis assenyalats a l article 8.a) de la Llei 6/1998, de 13 d abril, sobre Règim del Sòl i Valoracions, independentment de la seva consolidació per l'edificació. En el cas de Sineu, no es consideren consolidacions de l edificació per a cap àmbit de creixement, ja que el creixement residencial es vehicula a través de sectors de sòl urbanitzable. Pel que fa al seu desenvolupament es compliran les determinacions que estableix el Reglament de Planejament. Actuacions d edificació i de completació de la urbanització en el sòl urbà amb urbanització consolidada i en el sòls urbans mancats d urbanització consolidada i en el sòl urbanitzable o apte per a la urbanització. Normes 11 i 12 del PTM. S han previst els requisits per poder edificar, d acord en aquestes Norme del PTM, als diferents tipus de sòl urbà o urbanitzable, a l articulat de les NS, d acord a: Article 50.- Condicions per poder edificar en els diferents tipus de sòl amb urbanització, depenent de l existència o no de la urbanització consolidada. Donat que a les Normes Subsidiàries vigents es trobaven parcialment desenvolupats aquests aspectes, s ha plasmat a les Normes el requeriments i articulat del PTM, especificant i aclarint els serveis amb les pautes que ja consignen les Normes vigents. A l article es distingeixen dues seccions, que donen compliment a les Normes 11 i 12 del PTM: - Actuacions d edificació i de completació de la urbanització en el sòl urbà amb urbanització consolidada. - Requisits per a l edificació en el sòl urbà mancat d urbanització consolidada i en el sòl urbanitzable o apte per a la urbanització. Autorització d utilització de sistemes individuals d evacuació d aigües residuals. Norma 13 del PTM. No és necessària cap sol licitud d aquestes autoritzacions al sòl urbà o urbanitzable de Sineu. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

23 2.2 TÍTOL II. ÀREES SOSTRETES DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ. CAPÍTOL I. SÒL RÚSTIC: DELIMITACIÓ I USOS Delimitació gràfica de les categories de sòl rústic. Norma 14. Dins de l adaptació al PTM, en el sòl rústic del municipi s han creat les noves categories de sòl que indica el PTM, de manera que s ha ajustat el sòl rústic en aquestes disposicions, optant per una major protecció, si és interès municipal i delimitant aquestes categories de forma precisa, ajustant-les si cap, a elements físics fàcilment identificables sobre el terreny. A les Normes es distingeixen les diferents categories de les àrees sostretes del desenvolupament urbà, tant de sòl rústic protegit com de sòl rústic comú, de la següent manera: En sòl rústic protegit: Àrea natural d alt nivell de protecció (AANP) distingint entre AANP d Alzinar (AANP-AL) i AANP de Cim (AANP-CI). Cal senyalar que l AANP-CI coincideix amb la delimitació de l ANEI 41 Puig de Sant Nofre, el qual pertany en part al terme de Sineu. Desapareix per tant de les normes urbanístiques la qualificació d ANEI ja que passa a ser AANP-CI, en compliment de l article 11 de la LEN el qual establia que a les àrees naturals d especial interès seran objecte del més alt nivell de protecció els cims, entre d altres. Es compleix també el criteri de la Comissió Balear de Medi Ambient en el sentit de delimitar aquestes àrees que han de gaudir d una major protecció. Pareix clar que el puig de Sant Nofre s ha d incloure dintre d aquesta categoria ja que es tracta d una de les nombroses elevacions que sobresurten a la comarca del Pla de Mallorca, constituint-se en una fita dintre del paisatge de la zona. Es podria pensar en no incloure tota la zona ANEI dintre de la qualificació AANP-CI però la reduïda extensió de l àmbit (18,58 Ha) i sobretot que només es podrien excloure del cim zones estretes fan que per claredetat i coherència de la delimitació s inclogui tot l àmbit ANEI. També s afegeixen les Àrees de Protecció Territorial de Carreteres (APT) i les Àrees de Prevenció de Riscos (APR). En sòl rústic comú: Zones d àrea de transició (AT-C i AT-H) Zona de sòl rústic de règim general (SRG) Zona de sòl rústic de règim general forestal (SRG-F) MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

24 Pedreres En el sòl rústic comú s adapten tots els usos al PTM, mantenint la zona de Pedreres de les NS vigents i configurant les Àrees de Transició de Creixement (AT-C), susceptibles de destinar a previsions del futur creixement urbà, i les Àrees de Transició d Harmonització (AT-H) destinada a l harmonització de les diferents classes de sòl, d acord al que sol licita el PTM. Totes les zones es delimiten a la sèrie de sòl rústic (SR) escala 1:5.000 dels plànols d ordenació excepte les APR, les quals per la seva complexitat són delimitades a una sèrie propia (APR). Les delimitacions de les distintes zones s ha efectuat en base al planejament vigent i a les determinacions gràfiques del PTM ajustant aquestes de forma precisa com a conseqüència del canvi d escala, de 1: a 1: Per a la delimitació de l APR de contaminació d aqüífers s han emprat les dades subministrades per la Direcció General de Recursos Hídrics, les quals estableixen tres nivells de risc: baix, moderat i alt. TÍTOL II. CAPÍTOL II. RÈGIM D USOS. Règim d usos. Normes 16 al 19 del PTM. S han incorporat les definicions del sector primari, secundari, equipaments i d altres activitats, d acord a la regulació que es preveu al sòl rústic del municipi, en l adaptació al PTM. A més, s han regulat tots els usos a cada àrea del sòl rústic de manera que es facilita l aplicació de les Normes, relacionades amb la Matriu d Usos - Annex I de les Normes - adaptada al Pla Territorial de Mallorca que ha augmentat les restriccions en alguns casos i d acord a l intenció municipal. S han creat totes les àrees de sòl rústic adaptades al PTM, afegint les ja vigents del planejament vigent que s han volgut mantenir (Pedreres). Condicions i paràmetres per a habitatges a sòl rústic. Norma 20 del PTM. Les condicions per a la implantació de l ús habitatge unifamiliar aïllat a les diverses categories del sòl rústic, s han adaptat a l articulat de les Normes Urbanístiques, adaptant-les a la configuració ja existent de les Normes vigents i, per tant, desglossada a diferents articles, d acord a l oportunitat i ordre existent, a més d augmentar i mantenir les restriccions si ha estat intenció municipal. Les determinacions de la Norma 20.5 referides a la implantació de l ús habitatge unifamiliar per construcció d una nova edificació o un canvi d ús d altres ja existents es recullen a l article 27 Implantació i programa de les edificacions destinades a l ús de l habitatge unifamiliar. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

25 TÍTOL II. CAPÍTOL III. INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA. Condicions d integració paisatgística i ambiental. Norma 22 del PTM. S han integrat totes les condicions paisatgístiques i ambientals previstes al PTM, incorporant també una major restrictivitat que ja existia al planejament vigent. Concretament s han incorporat a l article 22 Condicions d integració paisatgística i ambiental. Alguna de les determinacions de la Norma s ha restringit encara més en les NS. TÍTOL II. CAPÍTOL IV. ÀMBITS DE PLANEJAMENT COHERENT SUPRAMUNICIPAL. Delimitació d Àmbits de Planejament Coherent Supramunicipal. Normes 23 i 24 del PTM. Sineu es troba completament dins l àmbit de planejament coherent APCS nº 8 Pla i puig de Bonany. Dins cada terme municipal, el percentatge mínim de superfície (%) per a cada APCS que ha de tenir una superfície de parcel la mínima de més de m 2 per a l ús d habitatge és el següent: APCS % > m Els criteris de coherència entre els planejaments municipals es poden resumir d acord al següent: La superfície de les àrees on l ús d habitatge estigui prohibit també computaran. Quan la superfície d una dels APCS, que afectin a un mateix municipi, superi el 80 % del terme municipal, només serà d aplicació el percentatge d aquest a tot el terme i no serà d aplicació l índex corresponent, aplicant l índex de l APCS majoritària, en el cas de superfícies d APCS inferiors a un 10 % del terme municipal. Criteris per establir la ubicació de la zona amb major protecció: Quan sigui possible, aplicarà la major protecció als territoris contigus o més propers a AANP, ANEI o ARIP i, alternativament, tenint en compte la situació i regulació de la parcel la mínima dels municipis confrontants per aconseguir regulacions no dispars, a les zones limítrofes de diversos termes municipals ubicats dins un mateix APCS. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

26 Només es consideraran aquelles zones on sempre sigui necessària la superfície de m 2, sense excepcions que permetin superfícies inferiors per raó de la data de divisió, segregació o fragmentació. Justificació del compliment de l APCS del municipi: L APC del municipi de Sineu és l anomenada amb anterioritat: APCS nº 8. D acord amb la taula anterior, el 19 % de la superfície de les finques situades en sòl rústic han de disposar, als efectes d admetre ns l ús residencial unifamiliar, de més de m 2 de parcel la mínima. En aquest cas el sòl rústic de Sineu compleix amb aquest mínim, d acord amb els percentatges que es presenten a la següent taula i que corresponen a qualificacions amb parcel.la superior a m 2. Qualificació Percentatge SRP-AANP-AL 2,9 SRP-AANP-CI 0,4 SRP-APT 2,4 SRC-RGF 16,5 TOTAL 22,2 Com es desprèn de la taula un 22,2 % del terme té una parcel la mínima superior a m 2 superant-se el percentatge establert a la Norma 23 del PTM (19 %). TÍTOL II. CAPÍTOL V. NUCLIS RURALS. Nuclis rurals. Normes 25, 26 i 27 del PTM. Donat que no hi ha assentaments dins el sòl rústic de les característiques que sol licita el PTM, no s ha introduït aquesta figura en el planejament. TÍTOL II. CAPÍTOL VI. RÈGIM D EDIFICACIONS EXISTENTS. Règim d habitatges i d edificis existents al sòl rústic. Normes 28 i 29 del PTM. El règim d edificacions i habitatges existents ja es trobava regulat a les NS vigents, havent-se adaptat aquesta regulació a les indicacions del PTM, amb majors restriccions d acord al prescrit al Títol 6 de Règim dels edificis existents de les NS. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

27 2.3 TÍTOL V. MEDI AMBIENT, PATRIMONI I LITORAL. CAPÍTOL I. MEDI AMBIENT. Mesures bioclimàtiques als edificis. Norma 42 del PTM. Dins de les obligacions de la Norma (punt 42.3.d) i de les demés recomanacions, aquest planejament ha incorporat les mesures bioclimàtiques que el municipi ha entès com a possibles i viables de cara a les possibilitats edificatòries i de desenvolupament actuals. Les recomanacions no incorporades, es proposa anar adaptant-les a mida que sigui una realitat la possibilitat de posar-les en marxa sense una transformació de l edificació desproporcionada. Aquestes recomanacions s han adaptat a l article 146 Mesures bioclimàtiques en l edificació. S ha previst la permeabilitat major del 20% a les zones Extensives d acord a la Norma 42.4 del PTM. Determinacions sobre hidrologia. Norma 43. Als plànols de la sèrie d Àrees de Prevenció de Riscs (APR) s han delimitat les zones de risc d inundació que apareixen al PTM (plànols APR-1 a APR-11). Dins les sol licituds d obra major, s ha concretat les sol licituds dels projectes d urbanització i concretament, s ha establert un punt 5, de manera que es garanteix el compliment del que prescriu l article 16.2 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat per Reial Decret 378/2001, de 6 d abril. Contaminació lumínica. Norma 44 del PTM. Com a normativa general per a tots tipus i classe de sòl, s han incorporat les determinacions d aquesta Norma 44 i les necessàries de la Llei 3/2005 de 20 de abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, en un nou article de les NU article 156 Tractament de la contaminació lumínica-, de manera que s han creat les 3 zones E1, E2 i E3, d acord a les prescripcions del PTM i amb sol licitud del flux hemisfèric necessari per a cada zona, respecte al següent criteri: Zona E1: correspon a les zones delimitades dins les categories de sòl rústic protegit AANP del municipi. Zona E2: correspon a una franja de 5 km amidada des del límit de les zones E1, així com totes les zones ubicades dins les restants categories de sòl rústic. És a dir, en el cas de Sineu, a la resta del sòl rústic. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

28 Zona E3: correspon a les zones classificades com a sòl urbà o urbanitzable d aquest municipi. La zona E4 prevista al PTM, que inclou zones POOT, no s ha de preveure en aquest municipi. Contaminació acústica. Norma 45 del PTM. La Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, no estableix vinculacions directes per al planejament urbanístic de municipis de les dimensions de Sineu, les quals poden venir en tot cas per les normes que desenvolupen la llei o per les lleis elaborades per la Comunitat Autònoma. Fins aleshores les principals disposicions sobre el tema es recolliran a una ordenança sobre renous. Dacord amb la llei al terme municipal es distingeixen sectors amb predomini de sòl d ús residencial (els nucli de població), sectors amb predomini de sòl d ús industrial, sectors amb predomini de sòl d ús docent (zona d equipaments), sectors afectats a sistemes generals d infraestructures de transport i espais naturals que requereixen una especial protecció contra la contaminació acústica (AANP s). D altra banda el planejament de Sineu no es veu afectat per les servituds aeronàutiques acústiques detallades al punt 3 de la Norma. TÍTOL V. CAPÍTOL II. PATRIMONI URBANÍSTIC I ARQUITECTÒNIC. Protecció de conjunt urbans. Norma 46. Queda configurada com a zona de centre històric la zona delimitada pels següents carrers: dels Bous, Veguer de Fora, Placeta Germanies, d Avall, Plaça es Fossar, Plaça des Mercadal, Arnau Ramis, de les Parres i carrer Pujol. Es tracta del nucli primigeni del poble, on es situava l assentament islàmic i que fou consolidat i ampliat a partir de la conquesta catalana. Aquesta zona abasta l àrea més rellevant pel que fa a la conservació patrimonial de tipologies tradicionals del nucli i a la persistència de la trama urbana original. Dintre d aquesta zona es localitzen alguns dels monuments més emblemàtics del poble com ara el Palau (Monestir Concepcionista), iniciat al 1309 per ordre de Jaume II, l església de Santa Maria, l església dels Mínims, l Ajuntament, l Antiga Cúria Reial o la casa de Son Torelló, a més d altras cases dels segles XIV i XV (Can Gabriel Dameto, Son Garriga, posada de Defla, celler del Bisbe, Can Gili). La delimitació del centre històric ve a reforçar per tant la protecció de la qual gaudeixen molts d edificis de la zona inclosos al càtaleg de patrimoni. La protecció i conservació d aquesta zona està continguda intrínsecament a les normes urbanístiques que es proposen, havent-ne augmentat les proteccions i condicions d estètica de les mateixes, encara que mantenint l estructura original de la norma. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

29 Catàlegs. Normes 47 a 48. El catàleg municipal ja s estava tramitant amb anterioritat a la posada en marxa d aquesta adaptació de NS, fet pel qual es manté el mateix com a element independent en la seva tramitació. A més cal dir que s entén el catàleg en tràmit conté totes les prescripcions que demana el PTM en les seves normes. En els plànols de sòl urbà i sòl rústic es localitzen els elements catalogats, identificats amb el seu codi corresponent. Rutes d interès cultural i paistagístic. Normes 49 i 50 El PTM preveu dues rutes d interès cultural que afecten al terme municipal: Es tracta de la ruta nº 2 del Gòtic i de la ruta nº 4 del Barroc. - La ruta nº 2 discorre per la carretera Ma 3512 (Sineu-Muro), entra al nucli de població i es dirigeix a Petra per la carretera Ma La ruta nº 4 discorre per la carretera Ma 3240 (Inca-Sineu), entra al nucli de població per la carretera Ma-3240 A i es dirigeix a Lloret per la carretera Ma Aquestes rutes tenen com objectiu promoure la conservació i potenciar el seu coneixement i comprensió. Aquest planejament recull el traçat de la ruta, la qual és vinculant per al planejament. Per Sineu no discorre cap de les tres rutes que defineix el PTM en la norma TÍTOL VI. INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS. CAPÍTOL I. INFRAESTRUCTURES. Propostes relatives a intermodalitat del transport. Norma 54. Pel que afecta al municipi de Sineu, s entén que la proposta de desenvolupament dels centres d intercanvi modal de passatgers i mercaderies, amb aparcaments que podria afectar a Sineu, ha de venir indicat d un estudi insular i, per tant, d un sector supramunicipal que donarà cobertura en aquetes propostes. Per tant, es justifica que no es realitzi cap proposta per part del consistori en l actualitat, fins a saber les possibilitats de desenvolupament de la proposta unitària. La resta de normes d aquest capítol no afecta al municipi de Sineu. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

30 2.5 TÍTOL VII. AFECCIONS A PLANS DIRECTORS SECTORIALS. CAPÍTOL I. PLANS SECTORIALS COMPETÈNCIA DEL CONSELL INSULAR. Pla Director Sectorial de Pedreres. Norma 59. Al terme municipal hi ha una pedrera inclosa a l Annex 1 (Pedreres actives) del Pla Director Sectorial de Pedreres. Es tracta de la pedrera Cas Saboners (nº autorització 152) donada d alta del 31/12/1956. Així mateix hi ha dues pedreres incorporades a l annex II. Nº autorització Nom 507 Son Corpet 509 Son Corb Taula. Pedreres de Sineu incloses a l Annex 2 del PDS Finalment la pedrera Son Tei (nº autorització 170, donada d alta el 10/5/63) es trobava en tramitació. La inclusió al PDS de Pedreres vincula al planejament municipal i per tant aquestes pedreres han estat recollides als plànols d ordenació. Cal tenir en compte a més que la vinculació ha estat reforçada per la declaració del seu interès general, a efectes urbanístics, en virtut de l article 48 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributàries i adminstratives. Segons aquest article es declara l interès general d aquelles pedreres incorporades a l annex II del PDS, en els casos en què el planejament urbanístic no hagi adaptat la classificació del sòl a les determinacions previstes a l article 13 del Decret 61/1999, de 28 maig. El Pla Director Sectorial de Pedreres estableix al seu article 13 les següents vinculacions per als planejaments urbanístics municipals per a les pedreres incloses al Catàleg de Pedreres a que fa referència l article 4 del PDS: a) La qualificació del sòl només afectarà a l àmbit de sòl delimitat a la concessió o autorització de cada pedrera. b) Només es permetran l ús extractiu, aquells altres usos complementaris i els que s hi detallin al Pla de Restauració o al Projecte de Restauració En la pràctica, l anterior implica definir una àrea específica de pedreres dintre el sòl rústic. Aquesta àrea ja estava delimitada al planejament vigent i en conseqüència s ha optat per a mantenir aquesta delimitació. Als plànols d ordenació del Sòl Rústic (SR) es delimita aquesta àrea específica per a les pedreres detallades en el present apartat. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

31 Pla d ordenació de l oferta Turística de l illa de Mallorca. Norma 60. El POOT no afecta gaire al terme de Sineu donat que no n hi ha zones turístiques declarades al mateix. L article 5.3 de les Normes Generals del POOT aclareix que fora de les zones turístiques el POOT només es limita a ordenar les característiques generals de l oferta d allotjament turístic, defineix un règim cautelar per a les àrees sotmeses a ordenació per altres instruments d ordenació territorial, i estableix mesures de foment per a la implantació de l oferta turística alternativa. En definitiva, no hi ha vinculacions directes per a les NS de Sineu, excepte la que estableix l article 19. L article 19 de les Normes Generals del POOT estableix que el planejament general municipal limitarà mitjançant la regulació d usos incompatibles les declaracions d interès general per a establiments d allotjament turístic en sòl rústic. Els establiments s han de realitzar a l empara del que determina del Decret 2/1995, de 13 de gener, pel qual es regula la prestació de serveis turístics en el medi rural de les illes Balears. Pla Director Sectorial de Camps de Golf. Norma 61. No es contemplen ni preveuen nous camps de golf en aquest planejament. Pla Director Sectorial de Carreteres. Norma 62. La modificació puntual nº 2 del PDS de Carreteres de les Illes Balears (illa de Mallorca) fou aprovada per acord del Ple del Consell Insular de Mallorca en data de 1 de desembre de 2003 (BOIB nº 174 de 18 de desembre de 2003). Al punt 4 es detallen les noves actuacions sobre la xarxa viària entre les quals s inclou l autovia de quatre carrils Inca-Manacor, basada sobre la carretera actual Inca-Sineu- Ariany-Petra-Manacor. La proposta es recull al Plànol MP : Programa de construcció a curt i mitjà termini. La delimitació de les zones de reserva vial es recullen a la sèrie de plànols RV 101/01 a RV 101/09. Donada la previsible modificació del PDS per eliminar aquesta nova actuació s opta per no incloure les dites zones de reserva vial als plànols d ordenació. Les actuacions previstes pel PTM es detallen a la N-52 del present document. En el que respecta a la delimitació de la servitud de protecció, s han incorporat en la present Adaptació com àrees de protecció territorial (APT) i es dibuixen als Plànols d ordenació del Sòl Rústic (sèrie SR). Pla Director Sectorial d Equipaments Comercials. Norma 63. El concepte d activitat comerç El Pla Director Sectorial d Equipaments comercials de les Illes Balears (Decret 217/1996) defineix en el seu article 1, com activitats considerades comercials, aquelles que apareixen a la secció G de la CNAE. A la normativa d aquestes NS s inclou la definició d equipament comercial seguint les pautes establertes al PDS, concretament a l article 58 Classificació dels usos. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

32 Es consideren activitat comerç totes aquelles incloses a la Secció G de la CNAE-93: Venda de vehicles a motor Manteniment i reparació de vehicles a motor Venda de recanvis i accessoris de vehicles de motor Venda, manteniment i reparació de motocicletes i ciclomotors i dels seus recanvis i accessoris Venda al detall de carburants per l automoció Intermediaris del comerç Comerç a l engròs de matèries primeres agràries i d animals vius Comerç a l engròs de productes alimentaris, begudes i tabac Comerç a l engròs de productes de consum distints dels alimentaris Comerç a l engròs de productes no agraris semielaborats, ferralla i deixalles Comerç a l engròs de maquinària i equipaments Altre comerç a l engròs Comerç al detall en establiments especialitzats Comerç al detall d aliments, begudes i tabac en establiments especialitzats Comerç al detall de productes farmacèutics, articles mèdics, bellesa i higiene Altre comerç al detall d articles nous en establiments especialitzats Comerç al detall de béns de segona mà, en establiments Comerç al detall no realitzat en establiments. La filosofia de la definició d activitat comerç es basa principalment en aquelles activitats en les que hi ha compra-venda de productes físicament tangibles. Partint d aquesta definició quedarien excloses activitats com les de restauració, bars, activitats professionals, centres de salut, equipaments educatius, serveis a les persones (especialment activitats com lampisteria, registre de la propietat, correus, gestories, notaries, immobiliàries, oficines, bancs i caixes, subministrament d aigua i venda de butà) i locals sense activitat. El concepte superfície de venda superfície edificada És important reconèixer aquesta diferència ja que en el càlcul de les densitats establertes en el PDS es necessita comptar amb la xifra de superfície edificada, no la de superfície de venda. Es considera superfície de venda tota aquella superfície de l establiment dedicat a comerç que sigui accessible pel públic, així com mostradors, etc. Per superfície edificada s entén, a més de la superfície de venda, aquelles zones d emmagatzematge no visibles pel públic, zones de manipulació, etc. (no es considera superfície edificada els espais ocupats per aparcaments). El concepte de gran superfície Recordem que entre els criteris generals del PDS estava el de resoldre la problemàtica plantejada per la instal lació d establiments comercials del tipus gran superfície, uns establiments la instal lació dels quals repercuteix en gran manera en tot el sector comercial. El PDS defineix les grans superfícies amb criteris de superfície de venda i superfície edificada. Són aquells establiments que o bé tenen una superfície de venda MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

33 superior al m 2 o bé una superfície edificada superior als m 2 (sense comptar superfície d aparcaments). Aquesta regulació ha estat modificada per la Llei 11/2001, de 15 de juny, d Ordenació de l Activitat Comercial a les Illes Balears (BOIB nº 77, de 28 de juny de 2001). Als articles 13 i 14 s estableix el concepte de gran establiment comercial i la superfície de venda màxima segons la població del municipi. A continuació es transcriuen els dos articles citats. Article 13. Concepte de gran establiment comercial 1. Als efectes d aquesta llei, tenen la consideració de gran establiment comercial els establiments a què fa referència l article anterior, excepte els dedicats a la venda de vehicles a motor, quan siguin explotats per empreses en les quals concorri alguna de les característiques següents: a) Que tinguin més de 250 treballadors. b) Que tinguin un volum de negoci anual superior a 40 milions d euros o un balanç general superior a 27 milions d euros. c) Que, si es tracta de societats mercantils, siguin participades en un 25% o més del seu capital, per empreses incloses en alguna de les lletres anteriors, excepte quan es tracti de societats de capital risc o d entitats públiques, sempre que no disposin d una posició majoritària en els òrgans d administració i direcció de la societat. 2. La construcció, la instal lació i l obertura dels grans establiments comercials està sotmesa al règim autoritzador previst a l article 15 d aquesta llei. Article 14. Contenció de la superfície de venda dels establiments comercials 1. Les administracions competents no podran autoritzar la realització d obres d instal lació o ampliació, ni l obertura d establiments comercials que puguin disposar d una superfície útil per a l exposició i la venda superior a: a) 250 m 2, en els municipis de fins a habitants. b) 400 m 2, en els municipis d entre i habitants. c) 600 m 2, en els municipis d entre i habitants. d) 800 m 2, en els municipis de més de habitants. e) m 2, en el municipi de Palma. 2. Les limitacions establertes al punt anterior no s apliquen a les llicències relatives als establiments comercials dedicats exclusivament a l exposició i venda de les mercaderies següents: a) Vehicles a motor. b) Embarcacions. c) Materials de construcció. d) Mobles. e) Mobiliari i elements propis de cuina i bany. Per tant en el cas del municipi de Sineu la superfície de venda màxima s estableix en 400 m 2 (la població al 2006 és de habitants). El concepte de densitat comercial Com principal novetat, el PDS estableix la necessitat de fixar densitats comercials màximes per a cada zona del municipi, en funció de la densitat residencial, la superfície dedicada a altres usos i la funció comercial de la zona en el conjunt del MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

34 municipi. S ha d indicar també els llocs on es permetrà l ús comerç i els llocs on es limitarà o prohibirà. El planejament municipal podrà fixar també superfícies mínimes per a determinats tipus d establiments comercials. En qualsevol cas el PDS estableix que la densitat comercial de cada zona del municipi no podrà superar en cap cas els 3,5 m 2 de superfície edificada per habitant equivalent. Per tant es proposa fixar el límit de densitat comercial en el màxim permès pel PDS d Equipaments Comercials, és a dir 3,5 m 2 de superfície dedicada a ús comerç, exclosa la superfície edificada de les grans superfícies / habitant equivalent, que queda recollit a l article 58 Classificació dels usos. Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos. Norma 64. No hi ha requeriments específics pel planejament general que es derivin dels criteris del PTM en referència en aquest PDS. Pla Director Sectorial de Energètic de les Illes Balears. Norma 65. El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 96/2005, de 23 de setembre) estableix en la seva Disposició addicional primera que amb la primera modificació o revisió de planejament s ha d adaptar aquest. En el cas de Sineu afecten les disposicions de l article 21. Proveïments elèctrics en sòl rústic. Pel que fa a l article 21 en ell s estableix que les instal lacions d alta tensió podran esser aèries. Les instal lacions a mitjana tensió necessàries per alimentar des de la xarxa existent fins a l estació transformadora o centre de maniobra i mesura han de ser soterrades excepte en els casos següents: a) Quan l interès territorial o mediambiental determini la inconveniència del soterrament. b) Quan la conselleria competent determini l existència de dificultats que desaconsellin el soterrament. En el cas de noves línies de mitjana tensió troncals podran esser aèries en determinats casos. Finalment les xarxes de baixa tensió en sòl rústic s han de soterrar excepte en els casos següents: a) Quan l interès territorial o mediambiental determini la inconveniència del soterrament. b) Quan la conselleria competent determini l existència de dificultats que desaconsellin el soterrament. Referent a aquesta qüestió a la normativa de les NS de Sineu s inclou, l article 157 Instal lacions de Telecomunicacions de les NS en el punt segon del qual s estableix que: MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

35 La nova instal lació i la substitució o ampliació de xarxes de serveis, en totes les classes de sòl (urbà, urbanitzable o rústic), s efectuarà sempre mitjançant canalització subterrània, excepte que es justifiqui adequadament, per mitjà de la corresponent avaluació mediambiental, que l impacte de la instal lació aèria és menor que la realització en el subsòl. Per la seva banda segons l article 146. Mesures bioclimàtiques en l edificació: En cas d instal lació d'energia solar es procurarà que les plaques receptores d'energia no siguin visibles des de la via publica tret de que s'integrin adequadament en l'edificació. Pla Director Sectorial del Transport de les Illes Balears. Norma 66. No hi ha requeriments específics pel planejament general que es derivin d aquest PDS. Pla Director Sectorial de Telecomunicacions de les Illes Balears. Norma 67. Tal com s estableix al seu article 19 el Pla Director Sectorial de Telecomunicacions de les Illes Balears (Decret 22/2006, de 10 de març) és vinculant per als instruments de planejament urbanístic municipal en tots aquells aspectes en els quals siguin predominants els interessos públics de caràcter supramunicipal. Les vinculacions per al planejament es concreten a l Article 11. Les canalitzacions de domini públic per a xarxes de telecomunicacions en la planificació urbanística. En aquest article s estableix que: 1. Per tal de garantir l efectivitat del dret dels operadors a ocupar domini públic, els instruments de planejament relatius a tota mena d actuacions urbanístiques han de contenir previsions per a dur a terme, com a part del procés urbanitzador, les canalitzacions i galeries necessàries per a xarxes de telecomunicacions. Aquestes canalitzacions s han d integrar dins el domini públic municipal. 2. En el procediment d elaboració dels instruments de planejament esmentats, els ajuntaments han consultar la conselleria competent en matèria de telecomunicacions, sense perjudici de la seva obligació d obtenir de l Administració de l Estat l oportú informe sobre les necessitats de xarxes públiques de comunicacions electròniques en l àmbit territorial corresponent, de conformitat amb el que disposa l article 26.2 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions. Així mateix, els ajuntaments han de convocar, mitjançant anunci públic, els operadors perquè informin sobre les seves necessitats en matèria d infraestructures de telecomunicacions dins el terme municipal. 3. Sempre que sigui possible, l obra civil corresponent a aqueixes canalitzacions o galeries de domini públic s ha de planificar de manera que pugui utilitzar-se també per als restants serveis urbanístics que s hagin de proveir, i també, si escau, per al soterrament d esteses aèries de cables que puguin existir a la zona corresponent a l actuació urbanística de què es tracti. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

36 L article 47. Criteris d ordenació i disseny dels Plans Parcials de les NS estableix, entre d altres, la necessitat de què els instruments de desenvolupament del Pla prevegin les canalitzacions i galeries necessàries per a dur a terme la prestació dels serveis de telecomunicació. D altra banda l Ajuntament farà les consultes pertinents a la Conselleria d Economia, Hisenda i Innovació per incorporar els suggeriments que es realitzin. També incideix en el planejament el Títol IV. Els règims urbanístics especials i les infraestructures de telecomunicacions, del qual destaquen els articles 34 i 36. Article 34. Autorització d infraestructures de telecomunicació en el sòl rústic. S estableix, d acord amb la Llei de sòl rústic, que perquè les infraestructures de telecomunicacions siguin admissibles en sòl rústic han d estar previstes en els instruments de planejament general o en els instruments d ordenació territorial. S obliga també a què les esteses projectades siguin subterrànies. Finalment les estacions radioelèctriques de telefonia mòbil no es podran situar en sòl rústic i en sòl rústic protegit a menys de 500 metres i metres, respectivament, de la distància longitudinal d una altra estació radioelèctrica de telefonia mòbil situada en sòl rústic, llevat que aqueixa estació es trobi en règim d ús compartit. Per a la presa en consideració d aquestes distàncies s atendrà a les dades registrades de conformitat amb el que es preveu en l article 27.3 del PDS. Es preveuen excepcions en base a la impossibilitat tècnica de prestar els serveis de telecomunicacions o l incompliment dels requisits establerts en el reglament aprovat pel Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre. Article 36. Autorització d infraestructures de telecomunicacions en àrees de protecció Especial. 1. El pas a través d àrees naturals d especial interès i d àrees rurals d interès paisatgístic d esteses aèries telefòniques o corresponents a altres xarxes de comunicacions per cable s autoritzarà només si la conselleria competent en matèria de telecomunicacions acredita la necessitat d aqueix pas. 2. Dins les àrees naturals d especial interès i en les àrees naturals d interès paisatgístic, les infraestructures de telecomunicacions han de subjectar-se a les regles següents: a) No es poden situar sobre penya-segats, roques o prominències del terreny. L emplaçament ha d escollir-se de manera que es minimitzi l impacte de la instal lació i de l accés. b) En la mesura que es pugui, les infraestructures s han de dur a terme d acord amb la tipologia edificatòria i els materials característics del medi rural de la zona on se situïn. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

37 c) Les instal lacions no poden tenir més de dues plantes ni sobrepassar l altura màxima de 7 metres. 3. A les àrees d assentament en paisatge d interès només s autoritzaran esteses de cables subterranis, sota reserva de les excepcions que la comissió insular d urbanisme pugui autoritzar. El citat article 157. Instal lacions de telecomunicació de les NS estableix que les canalitzacions, a qualsevol classe de sòl, s efectuarà sempre mitjançant canalització subterrània, excepte que es justifiqui per mitjà de la corresponent avaluació mediambiental, que l impacte de la instal lació aèria és menor que la realització en el subsòl. Queden prohibides en qualsevol cas les esteses aèries a les àrees d alt nivell de protecció del sòl rústic. Les disposicions relatives a les infraestructures de telecomunicacions es complementen amb la Matriu d Ordenació del sòl rústic on s estableix que perquè els usos vinculats a aquestes infraestructures tenguin la condició d admesos han d estar prevists en el Pla General o en els instruments d ordenació territorial. En cas de no estar prevists, l execució de l activitat exigirà la declaració prèvia d interès general, llevat que l aprovació del projecte comporti, en virtut de la legislació específica, tal declaració. A les condicions del sòl rústic, s estableix una nova mesura per a les esteses que discorren per les àrees naturals d especial interès. Aquestes esteses requeriran l acreditació de la seva necessitat per part de la conselleria competent en matèria de telecomunicacions. Pla Director de Residus Perillosos i Altres Residus Líquids No Perillosos. Norma 69. No afecta al municipi de Sineu. 2.6 DISPOSICIONS ADDICIONALS. Disposició Addicional Primera. Patrimoni històric. Dins la documentació gràfica es delimita l àmbit que es proposa per a la incoació de l expedient per a la declaració de Bé d Interès Cultural, amb la categoria de conjunt històric, per al nucli urbà de Sineu d acord a la diversa documentació obrant a l Ajuntament i que justifica tal delimitació. En el marc de l adaptació s ha delimitat en els plànols d ordenació de sòl urbà una zona de Centre Històric, detallada al Títol de Patrimoni, Medi Ambient i Litoral d aquest document. A la normativa de Casc Antic en la qual s inclou l àmbit del Centre Històric, es proposa la redacció d un Pla Especial dins l àmbit proposat com a centre històric i transitòriament, fins que aquest estigui aprovat, l aplicació de la Normativa actual amb informe previ i vinculant de la Comissió de Patrimoni Històric del CIM. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

38 Disposició Addicional Segona. Autorització d activitats industrials existents en el sòl rústic de Mallorca. Es regulen els requisits per a obtenir l autorització d activitats industrials existents en el sòl rústic. No afecta directament al planejament urbanístic, sempre que l interès general estigui previst per a l activitat industrial, com és el cas. Disposició Addicional Quarta. Classificacions de sòl de determinades àrees o sectors. No hi ha cap zona que afecti al municipi de Sineu. Disposició Addicional Setena. Caràcter de mínims de determinades disposicions d aquestes normes. El títol II regulador d àrees sostretes al desenvolupament urbà i té caràcter de mínims i prevaldrà la protecció municipal si aquesta és major, com ha estat el cas en qualcuna qualificació d aquestes normes. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

39 3 MODIFICACIONS DE LES NORMES Després de l estudi que s ha dut a terme per a la documentació d aprovació inicial d aquest document, i respecte a les intencions de modificacions de les NS vigents, s han realitzat les següents modificacions de NS: - Incorporació de les prescripcions de l acord del Ple del Consell Insular de Mallorca, d aprovació de la part del sòl urbà de la Normes Subsidiàries en data 3 d abril de S han incorporat les prescripcions al sòl urbà de l acord del Ple del CIM de referència, en totes les seves determiniacions. - Delimitar tots els àmbits de gestió necessaris per a ordenar els deures i drets dels sòls urbans pendents de consolidació i reordenar, si cal, els vigents, per fer-los més viables. Ex.: Divisió en dos unitats de la vigent UE25. S ha assumit dins aquestes NS la modificació de la UE25 que l Ajuntament ja ha tramitat com a document independent, de manera que es divideix l actual perímetre de la unitat en dos àmbits per a facilitar la gestió. S han mantingut les vigents unitats d actuació restants, donat que no s ha conclòs de manera completa cap desenvolupament de les mateixes ni s han recepcionat actualment. S han delimitat tots els àmbits de gestió necessaris pel nous creixements de sòl urbà mancat d urbanització consolidada i que ja s han justificat a l apartat corresponent de l adaptació al PTM. Dins del sòl urbà vigent no es dona cap àmbit més pendent de gestió pendent. - Estudiar la possibilitat d incloure, dins la normativa de ELP, Espai Lliure Públic, la possibilitat d admetre les Estacions de Transformació elèctriques amb un màxim de 20 m 2 a cada àmbit i d altre tipus d infraestructures. S ha permès la possibilitat de que pugui ubicar únicament una infraestructura soterrada a cada espai lliure públic, de manera que es pugui garantir un subministrament de servei en cas de necessitat i amb un màxim d ocupació que no afecti a l ús principal i exterior de l espai lliure. - Aclarir la definició de càlcul de l índex d intensitat d ús residencial, per adequar el que sembla un error que no permet aplicar tota la profunditat edificable de la parcel la en planta baixa, segons l actual definició. S ha rectificat el càlcul de la Norma d índex d intensitat d ús, de manera que es calcula l índex, a les zones de Casc Antic i Intensiva, des de la profunditat MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

40 edificable de la planta baixa, com era la intenció inicial, donada la tipologia existent al nucli de Sineu, que treballa la planta baixa com a l estructura bàsica del desenvolupament de les edificacions. - Estudiar la possibilitat de permetre que el soterrani es pugui edificar al cent per cent de la parcel la a les zones intensives del nucli urbà, sempre que sigui destinat a ús d aparcament. Dins les zones Intensives, s ha permès que l aparcament ocupi la totalitat de la parcel la en soterrani o semisoterrani i planta baixa no edificada, de manera que s incentiva l aparcament privat i en comunitats, així com ocultar el cotxe aparcat de la via pública. Així, en cas d ocupar la parcel la no edificada en planta baixa, haurà d estar tractat amb vegetació que doni ombra a les places resultants. - Revisar alineacions i/o profunditats edificables de parcel les urbanes que, per error, no les tenen, dins la peculiaritat de la diversitat de profunditats edificables i alineacions del nucli urbà del municipi. Revisades i actualitzades segons la documentació gràfica que s aporta. No ha calgut fer grans ni rellevants ajustos, que calguin destacar, si no únicament ajustos a cartografia actualitzada. - Actualització de les zones forestals del sòl rústic del municipi, augmentat la protecció en comparació al previst al PTI. D acord a l actualització de les zones forestals realitzades damunt foto aèria i a l adaptació al Pla Territorial de Mallorca, s ha plasmat a la documentació gràfica tota la nova zona SRG-F, augmentant la seva superfície respecte de la plasmada al planejament vigent. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

41 - Ubicació de Sistemes Generals existents en sòl rústic. S han ubicat els següents: 1. Estació de Tren de Sant Joan. Els sistemes generals ubicats al sòl rústic es regulen mitjançant la corresponent fitxa normativa de les NU. - Incloure les delimitacions de BIC aprovades al nucli de Sineu, ara com ara l Esglèsia i Convent de Jesús Maria i l Esglèsia Major. S han inclòs les dues delimitacions de BIC existents i vigents així com el seu àmbit de protecció. Les declaracions són les següents: -Declaració com a Bé d Interès Cultural amb la categoria de monument, a favor de l Església de Santa Maria de Sineu. BOIB nº 63 de Declaració com a Bé d Interès Cultural amb la categoria de monument, a favor de l Església i convent de Jesús-Maria (antic convent dels Mínims) de Sineu. BOIB nº 187 de Estudiar la possibilitat d ampliar o modificar la zona Intensiva existent, de manera que s aconsegueixin zones on s hagi de resoldre aquesta tipologia amb dues plantes envers de les tres plantes que actualment es permeten a tota aquesta qualificació. S han creat dues subzones a la normativa intensiva, de manera que la Intensiva A queda com la norma més general i la vigent fins ara, afegint-se un MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

42 subzona Intensiva B amb alçada de dues plantes més porxo que ha estat pensada per nous creixements i zones pendents d edificar i/o consolidar on es desitjava aquest creixement i densitat urbanística. - Estudiar la possibilitat de requalificar una zona privada als carrers de Les Corts, de manera que es resolgui una petita part de zona Intensiva i d altra com a zona d Espai Lliure Públic de cessió gratuïta en la cantonada del solar afectat. S ha creat una nova unitat d actuació (UE-02) que permetrà la creació d una nova zona verda a través de la cessió directa i executada de l espai lliure públic que es preveu en aquest àmbit a canvi d un aprofitament al solar que dona front a l ELP. - Estudiar la possibilitat de requalificar una zona lucrativa del Pou dels Horts passant de dues a tres plantes, com a conseqüència d'un acord de la propietat privada amb l Ajuntament, donat l interès d aquest darrer de que no s edifiqui per sobre aquest pou. Efectivament, la intenció municipal passa per catalogar els rentadors o Pou dels Horts, mitjançant el catàleg que està tramitant el consistori. A més, la intenció municipal és que la protecció d aquest element suposi una menor afecció de les edificacions que puguin desenvolupar-se al seu voltant i inclús damunt dels mateixos, d acord a la normativa vigent actual. Per tant, la proposta passaria per qualificar el solar afectat, fora del perímetre catalogat dels rentadors com a zona Intensiva B de la proposta de les Normes, MEMÒRIA JUSTIFICATIVA / MAIG

Sitemap