Joanot Martorell, cavaller habitador de la ciutat de València Nous documents sobre els darrers anys de l autor de Tirant lo Blanc


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Joanot Martorell, cavaller habitador de la ciutat de València Nous documents sobre els darrers anys de l autor de Tirant lo Blanc"

Transcripción

1 Abel Soler Joanot Martorell, cavaller habitador de la ciutat de Nous documents sobre els darrers anys de l autor de Tirant lo Blanc Abel Soler Universitat de 1. Una confusió homonímica en avançat procés de resolució Amb una apreciable repercussió en les planes d aquesta revista, s ha suscitat en els darrers temps un debat sobre el lloc de residència i escriptura, i sobre l activitat de l autor de Tirant lo Blanc en els últims anys de sa vida ( ). 1 La coexistència aleshores, a la Corona d Aragó, de distints personatges anomenats Joan o Joanot Martorell ha generat un problema d identificació que, al nostre parer, està en vies de resoldre s satisfactòriament. Amb tot, i de moment, no s ha arribat a un desitjable consens acadèmic sobre quin dels tres Joan/-ot Martorell que figuren en la documentació catalana i valenciana de mitjan segle XV fou l autor del Tirant: [1] el trinxant i comptable del príncep de Viana, i ambaixador de a París, com argumenta Jaume Torró (2010; 2011); [2] el procurador general del comtat de Dénia, i batle de les viles de Dénia i Xàbia, com sosté Agustín Rubio (2010; 2013), o [3] el cavaller empobrit i resident a, com se l havia considerat fins a fa poc (Soler 2012). Fins aquest moment, com ens adverteix d entrada Ferran Garcia-Oliver (2013), no hi havia res tancat, i tot estarà per molt de temps obert mentre no apareixerà un document en primera persona de mossèn Martorell, o la referència directa siga tan clara i contundent que ens estalvie el dubte. I aquestes proves irrebatibles ni Torró, ni Rubio, ni Soler, no les han pogut exhibir. Altra cosa és que, per algunes puntualitzacions històriques i contextuals que ens semblaven lògiques i versemblants (Soler 2012), i a la vista de nous documents inèdits que publiquem ara, 2 continue reforçant-se com a més viable i plausible la tercera hipòtesi identificativa: la del Tirant escrit a. Han recolzat aquesta proposta identificativa amb arguments lingüístics, històrics i d interpretació documental més ponderats i primmirats el filòleg Antoni Ferrando (2012), i els medievalistes Antoni Furió (2013) i Ferran Garcia-Oliver (2013), excel lents coneixedors de la societat valenciana del segle XV. 3 La qual cosa atorga una mínima garantia de fiabilitat a la nostra tesi, potser criticable amb raó per la nostra limitada competència historiogràfica. Arribats en aquest punt, entenem que la manera de fer avançar el debat cap a una solució convincent i definitiva no hauria de ser la d enrocar-se en posicions redundants com aquella de titular un article Només hi ha un Joan Martorell..., quan nosaltres en documentem més de tres 4, sinó la d aportar, com fem ara, novetats arxivístiques al 1 Us remetem a la bibliografia, on es relacionen els diversos articles apareguts en ehumanista. 2 Que desconeixíem encara quan proposarem descartar, per improbables, els plantejaments hipotètics de Torró i Rubio (Soler 2012). 3 Amb immediata anterioritat a la publicació del nostre article en ehumanista, el medievalista Mateu Rodrigo manifestava (637), les seues reserves sobre la fonamentada, però discutible, proposta de Rubio Vela. Per la seua banda, Josep Guia (2000), bon coneixedor de la nostra literatura del segle XV, fou el primer a qüestionar amb arguments raonables, tot i que fóra en un àmbit periodístic i divulgatiu, l entelèquia d un Tirant escrit a. 4 Tal com adverteix oportunament Agustí Rubio (2011, 22), Jaume Torró silencia la presència de Joan Martorell menor entre els servidors del príncep relacionats el dia de la seua mort (23 de setembre del 1461). En el document en qüestió hi havia fins a tres Martorells, dos dels quals portaven per nom de fonts Joan : Johanni Marturell [maior dierum?], Johanni Marturell minor [dierum] i Marturell page. Potser al professor Torró sols li interessava un quin de tots: el major?, el menor?, el patge? per tractar

2 Abel Soler 468 respecte. Subscrivim, així les coses, l assenyat consell de Ferran Garcia-Oliver (2013, ): Convindria, però, que els intervinents [en el debat sobre l autor del Tirant] es prestaren més bé al diàleg, a l intercanvi de parers sota la presumpció de l error, que a la bel licositat que per moments recorda les lletres de batalla. S imposa, doncs, el deure d aclarir i contrastar les tres línies argumentals en base a tot el que s ha exposat fins ara. Avançant en aquesta línia, no de polèmiques vàcues, sinó de revisió de dades i síntesi sinòptica, crèiem imprescindible per a una més còmoda orientació del debat organitzar i distribuir de manera coherent, segons que puguen associar-se a un o a altre Joan Martorell, els documents exhumats i treballats per Fullana (1936; 1945), Chiner & Villalmanzo (1992), el mateix Villalmanzo (1995), Garcia-Oliver et alii ( ), Rubio Vela (2010; 2013), Torró Torrent (2010; 2011) i Escartí (2012). Així mateix, n afegirem alguns de nous, d inèdits: els uns, aportats per nosaltres; 5 els altres els més interessants, facilitats gentilment pel Francesc Villanueva. 6 Lamentablement, no sempre és clar si un document es refereix a aquest o a aquell personatge: heus ací on rau la polèmica. D altra banda, les noves aportacions no són documents que resolguen definitivament la controvèrsia, però sí testimonis essencials per conéixer millor les ocupacions i preocupacions del Joanot Martorell escriptor: aquell que manifestà haver començat el Tirant el 1460 i que era mort el Contrastant i organitzant cronològicament els diferents testimonis escrits referits a personatges dels anys anomenats Joan o Joanot Martorell, el que obtenim és el fitxer biogràfic d almenys quatre Martorells coetanis però distints. Evidentment que hi havia altres Joan/-ot Martorell a la Corona d Aragó, i a la mateixa Alzira del segle XV, com ho documenta Antoni Furió (154), però sols els quatre que hem destriat i hem tractat de perfilar documentalment presenten interés per al procés esclaridor o identificatiu que centra el debat en curs. Per tal de donar-los a conéixer millor, hem distribuït el regest en quatre quadres cronològics, 7 corresponents respectivament a: 1) Un mossèn Joanot Martorell, cavaller habitador de, que en comptades ocasions figura com Joan ; que es mantingué fidel i agraït al rei Joan II d Aragó, malgrat la seua situació de penúria econòmica, i que es correspon, amb tota probabilitat, amb l autor de Tirant lo Blanc. 2) Un mossèn Joan Martorell, cavaller de, cosí prim de l anterior, que mai no és Joanot ; que tenia senyories i interessos localitzats al terme i la vila de de refermar la seua proposta identificativa. Emperò, tant l elecció arbitrària com el silenciament de fonts conegudes, fan pensar en punts de partida metodològicament arriscats, si més no. Posat en evidència el dilema documental per Rubio, respon Jaume Torró: Entre Johanni Marturell i Johanni Marturell minori, suposo que l escrivà de ració és el primer, tenint en compte els noms que precedeixen Johanni Marturell i el segueixen, però no ho sé. Hi ha fins i tot la possibilitat (vegeu quadre 3) que el trinxant Joanot Martorell quasi sempre Joanot i l escrivà de ració Joan Martorell sempre Joan (documents de Messina, 1458) foren dues persones distintes i que el diminutiu -ot distingira el minor del maior; amb la qual cosa Torró podria trobar una solució satisfactòria a l enigma identificatiu. En qualsevol cas, ni l un ni l altre són mai cavallers ni semblen tenir res a veure amb Tirant lo Blanc. 5 Amb motiu del treball de documentació d un diplomatari-biografia de Joan Roís de Corella (Soler 2014c) i en relació amb arxius com el de Protocols Notarials del Corpus Christi, la Catedral de o l Archivo Histórico Nacional, Secció Noblesa (Toledo), Fons Osuna, Ducat de Gandia. 6 A partir del buidat dels registres de Reial i Batlia de l Arxiu del Regne de, relatius al regnat de Joan II. De particular interés són, en aquest sentit, els docs. 1, 3 i 4 de l apèndix. 7 Les abreviatures d arxius, tant en el text de l article com en els quadres-regest, són: Arxiu del Regne de ; Arxiu de la Corona d Aragó; ACV, Arxiu de la Catedral de ; ADV, Arxiu dels Ducs de Medinaceli (Sevilla); APCCV, Arxiu de Protocols del Corpus Christi (); AHUV, Arxiu Històric de la Universitat de ; AHCB, Arxiu Històric de la Ciutat de ; AMV, Arxiu Municipal de ; AHN, Archivo Histórico Nacional.

3 Abel Soler 469 Dénia, i que fou elegit per a exercir de procurador d un comtat, el de Dénia, que devia conéixer a la perfecció. 8 3) Un en/honorable Joan Martorell, que en comptades ocasions és mossèn o Joanot, però que mai no figura explícitament com cavaller i sí com ciutadà de ; 9 el qual, de la mà de Joan de Cardona, majordom de Carles de Viana, passà a ser trinxant i escrivà de ració en la casa de dit primogènit, i continuà servint a la causa antijoanista. 10 4) I encara en Joan Martorell, donzell de oriünd de Gandia, on posseïa l alqueria d en Martorell; 11 el qual estava també al servei de Joan de Cardona (doc. 6 de l apèndix) i, ocasionalment, actuà a de procurador del mateix príncep de Viana, Carles d Aragó L honorable mossén Johanot Martorell, cavaller, procurador general del comtat de Dénia del 15 d agost del 1459 (Escartí 2012) al 14 de gener del 1463 (Rubio 2010, 55-56), fou precedit en el càrrec pel molt honorable mossènyer e de gran saviesa en Johan de Monpalau, donzell (document del 1458, citat per Rubio 2013, 558), senyor de Pedreguer (ca ), senyoria alfonsina del terme general de Dénia (vegeu, entre d altres, APPCV, Joan Sard, , passim). Aquest generós, casat el 1423 amb una filla de l influent mercader de Manuel Suau (López, 207), havia sigut procurador del seu pare a Nàpols (APCCV, Joan Marromà, , ) i assistent a Corts del 1444, i col locaria un dels seus fills, Francí, en la cort del Joan II. Considerar amb Rubio (2010, 2011, 2013) que l autor del Tirant amb la seua trajectòria civil i antecedents penals (Chiner 1993; Villalmanzo) era un honorable mossènyer e de gran saviesa capaç d administrar un comtat i d impartir-hi justícia, no és de sentit comú. No és que siga descartable, però sí que resulta ben difícil de creure, que l autor del Tirant, sense tenir relació prèvia amb els afers de Dénia i atribolat per una breu però pèssima gestió senyorial de Murta i Benibrafim, li haguera caigut el títol de procurador comtal com una inesperada Ínsula Barataria, vers la fi dels seus dies. Al quadre 2 us remetem. 9 Tothom qui haja treballat amb documentació del segle XV, sap perfectament que l apel latiu ciutadà de (cives Valentie, en el llatí de l època) no equival a l actual concepte modern de ciutadà empadronat en una ciutat, sinó a una condició social no privilegiada, el que implica l exclusió de l estament militar. Hom no podia ser alhora cives i miles ( cavaller ). Això justifica, com bé ho postula Rubio (2011) que el trinxant i escrivà del príncep de Viana reba per part de notaris, escrivans i cancellers els tractaments protocol laris corresponents a un simple ciutadà (ibídem). 10 Els arguments que situen el Joanot Martorell de casa del príncep de Viana (documentat i biografiat per Torró 2001, 2002, 2011) en l òrbita familiar sensu laxo de Joan de Cardona, els trobareu llegint els mateixos documents emprats per Torró, o acudint complementàriament a altres aportats per Soler (2012, ) i Ferrando (2012, ). Vegeu també el quadre 3. Ja advertírem en el nostre article que el trinxant que servia el rei Alfons a Nàpols era un donzell adolescent, tutelat pel seu avi. Afegirem ací que Jean de Saintré, el protagonista d una cèlebre novel la cavalleresca datada el 1456, comença la seua vertiginosa carrera al si de la cort en ascendir de patge als 16 anys a valet tranchant (vailet trixant), al servei del mestre d hostal (majordom) i amb un acompanyament de tres cavalls i dos patges. Vegeu La Sale (65-70) i Szkilnik (141). És sabut també que el marqués de Santillana entrà a la cort del príncep Alfons (futur Magnànim) el 1412, amb només 14 anys d edat, i fou designat trinxant: una tasca pròpia d adolescents. Poc després ascendiria a coper de la cambra del rei (Beltrán, XLIV). Certament, el madur o immadur, segons que es mire Joanot Martorell no encaixa gens bé en l ofici de vailet trinxant que li atribueix Torró; mal que siga només per qüestions d edat. I podria ser que el trinxant i l escrivà identificats per ell no foren en realitat una mateixa persona. 11 Es documenta en el primer terç del segle XV un Joan Martorell, senyor de l Alqueria d en Martorell (horta i actual nucli urbà de Gandia; fitant amb la senyoria d Hug de Cardona: el Real i Benipeixcar), que actua ja de procurador dels Cardona en assumptes relacionats amb moros vassalls. Deu ser el progenitor d aquest homònim Joan Martorell; encara ens guiem per l homonímia i no en tenim una certesa de filiació absoluta. L Alquerieta com també se la coneix no seria adquirida pels Borja fins el 1548, de mans de Miquel-Joan Martorell. Més detalls sobre açò en Soler (2011, 89). 12 Aquest Joan, doncs, no és cap errada notarial, com tracta de justificar Jaume Torró, amb un dels malabarismes hermenèutics que arredoneixen la seua proposta. A tots ens pot passar: és fàcil atribuir els errors propis als escrivans del segle XV. Doncs bé, algun error s ha produït, perquè en aquest document de Joanot Martorell del príncep de Viana... (us remetem a Torró 2011, 585). No existeix un únic document presumptament errat, sinó dos i correlatius, i ambdós remeten a un tercer escrit (la

4 Abel Soler 470 QUADRE 1 Mossén Joanot (o Joan) Martorell, cavaller de, autor de Tirant lo Blanc data i lloc font assumpte menció específica , mossén Johanot Martorell, cavaller , , Lleida , Fraga , , Tudela , , , febrer-març 1464? (?) Governació, 2.298, mà 24, f. 4r Governació, 2.300, mà 1, f. 41r/v reial, reg. 97, f. 41v reial, reg. 96, fs. 19v- 20r Governació, 35, f. 35r/v reial, 98, f. 6v Governació, 2.304, mà 5, f. 7r/v Governació, 42, mà 77, f. 230r Governació, 42, mà 81, f. 23r/v Tirant lo Blanc, dedicatòria Galceran Martorell, en nom seu i dels seus germans, exigeix el pagament d un deute als hereus d Ausiàs Marc, davant la cort de la Governació de. Galceran Martorell, en nom seu i dels seus germans, insisteix en la reclamació als hereus d Ausiàs Marc, davant la cort de la Governació de. Joan II mana als juristes de Tomàs de Cotlliure i Andreu Sard que resolguen prompte el litigi pendent entre els germans Joan i Jaume Martorell, que habitaven fa poc ( ?) a Gandia, i els hereus de Goçalbo d Íxer. Joan II mana al jurista de Tomàs de Cotlliure que resolga prompte el litigi pendent entre els germans Joan i Jaume Martorell, i els hereus de Goçalbo d Íxer; tal com ell li havia ja ordenat estant a (el 1459). Joana d Esplugues reclama un deute, per impagament de pensions de censal, a Joanot Martorell, davant la cort de la Governació de. Joan II, a precs de l advocat dels germans Martorell (Galceran, Joan, Aldonça i Damiata) mana al regent de la cort de la Governació de que avance en el procés incoat per aquests contra Jofre de Blanes, hereu unversal d Ausiàs Marc. Acord sobre l herència d Ausiàs Marc, on intervé Galceran Martorell, en nom propi i com a procurador dels germans, davant la cort de la Governació de. Joana d Esplugues reclama a Damiata i Joanot Martorell un deute per impagament de pensions de censal, davant la cort de la Governació de. El jurista Gabriel de Riu-sec reclama als germans Martorell un deute per impagament de pensions de censal, davant la cort de la Governació de. L autor de Tirant lo Blanc declara ser i anomenar-se Joanot Martorell; diu que és cavaller i manifesta escriure per a la nació d on yo só natural, en llengua valenciana. mossén Johanot Martorell dilectos nostros Joannem et Jacobum Martorell, olim habitatores ville Gandie dilectorum nostrorum Joannis et Jacobi Martorell en Johanot Martorell Johannem Martorell, militem l honorable mossén Johanot Martorell l amat en Johanot Martorell en Johan Martorell yo, Johanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrech , Joan II atorga salconduit a Joanot Martorell dilectum nostrum procura d un notari de, que no creiem que erra també...). A més, en ambdós documents valencians no diu Joanot, com voldria Torró, sinó Johannes Martorell, domicellus, habitator Valencie. I, en conseqüència, no es tracta de cap lapsus, sinó un personatge documentat i ben relacionat amb Joan de Cardona, el majordom del príncep de Viana. Us remetem ara al quadre 4.

5 Abel Soler 471 Saragossa , , reial, 240, f. 47r/v Batlia, 51, fs. 589v-590r Governació, 2.314, f. 113; 2.317, fs v per a romandre a i anar a altres parts en nom del rei, sense ser molestat per la causa que té pendent contra Joan d Íxer. Es preveu que torne després a la cort a retre n compte. El cavaller habitador de Joan Martorell rep 100 sous de la batlia valenciana per a viatjar a Mallorca i efectuar una gestió indeterminada per encàrrec del rei. Galceran Martorell reclama a Martí-Joan de Galba, donzell de, el Tirant lo Blanc, que el seu difunt germà Joanot li havia empenyorat per preu de 100 rals castellans, per febrer o març del Joannotum Martorell, militem yo, en Johan Martorell, cavaller, habitador de la ciutat de l honorable mossén Johanot Martorell, quòndam, cavaller QUADRE 2 Mossén Joan Martorell, cavaller de, senyor de Beniarbeig (en terme de Dénia) i batle del comtat de Dénia data i lloc font assumpte menció específica , , del al , , Governació, 2.278, mà 3, f. 47r. Governació, 2.278, mà 4, f. 25. AHUV, Varia, caixa1, doc. 6, fs. 2r-3v Justícia civil, 1.935, mà 7, f. 16r Ferma de dret d Hug de Cardona, senyor d Ondara, i Beatriu Despont, senyora de Pàmies, per un conflicte per elecció de sequier amb Joan Martorell, senyor de Beniarbeig, i la Vila de Dénia. Ferma de dret d Hug de Cardona i Beatriu Despont, senyors respectivament d Ondara i Pàmies, en un contenciós per l aigua de reg del riu de Beniòmer (terme de Dénia), contra Joan Martorell. Diversos documents relacionats amb el dot de Beatriu, filla del jurista Joan Gallac menor, recent casada (cartes nupcials, ) amb Joan Martorell; una d elles relacionada amb Pere Castellar. Joan Martorell, cavaller de, declara davant el justícia civil de que Joanot Martorell, cavaller també de, es troba des de fa temps a Nàpols. 13 lo honorable mossén Johan Martorell, qui és senyor del loch de Beniarbeig lo honorable mossén Johan Martorell, cavaller, senyor del loch de Beniarbeix e Benicadim honorabili Johanni Martorell, militi, domino loci de Beniarbeig / honorabilis Johanni Martorell, militi, habitatori Valentie / honorabilis Johanni Martorell, militi, habitatori dicte civitatis L onorable mossèn Johan Martorell, cavaller, habitador de [...] dix que [...] lo dit mossén Johanot Martorell se n partí e anà fora del present regne , Joan de Navarra, lloctinent general, a dilecti nostri Johannis 13 S hi evidencia la pràctica no sistemàtica, però sí habitual dels notaris i escrivans de, de diferenciar ambdós personatges homònims en aquest cas, amb major raó, per tal com apareixen junts, de manera que l autor del Tirant (germà de Galceran, Damiata, etc.) era normalment Joanot, i el senyor de Beniarbeig, sempre era dit Joan. La importancia de llamarse Joanot no té cap rellevància per a Rubio (2013, 594), perquè no encaixa en el seu quadre interpretatiu, però sí que la tenia en la pràctica administrativa del segle XV. Si seguíem la seua tesi, ens trobaríem amb dos mossens Joan Martorell, cavallers ambdós, actuant simultàniament en terme de Dénia: l un, retirat al seu lloc de Beniarbeig i l altre manant al castell de Dénia i escrivint el Tirant en estones lliures. I, per a major confusió de notaris, administradors i veïns del poble, els dos s anomenarien en les escriptures Johan, i cap d ells no seria mai Johanot. Insistim: alguna cosa no encaixa gens bé en l esquema proposat per Rubio.

6 Abel Soler 472 Tudela , Almunia de Doña Godina , , Tudela , , Sant Mateu , s. ll , Dénia , Xàbia , , , Xàbia , Xàbia reial, 278, fs. 112v-113r reial, 278, fs. 117v-119r APCCV, Pere Nicolau, ( ) reial, 279, fs. 39v-40r reial, 88, f. 87v reial, 238, f. 23v ADM, Fons Dénia-Lerma, 14, doc. 25 Governació, 2.296, mà 21, fs. 42r-43v Governació, 2.296, mà 21, fs. 43v-45v AMV, Lletres missives, 23, f. 261r Governació, 34, f. 121 Batlia, 1.153, fs. 106v-107v Batlia, 1.153, f. 111r/v súpliques de Joan Martorell, senyor de Benicadim i Beniarbeig, ordena al lloctinent de la governació de que s avance en la causa entre aquell i la Vila de Dénia. Joan de Navarra, lloctinent general, atenent a la petició de Joan Martorell, senyor de Benicadim i Beniarbeig, ordena al lloctinent de la governació de que ordene als oficials de Dénia la devolució de les penyores fetes a dit Martorell, per negar-se aquest a pagar un impost del qual es considerava exempt. Testament d Isabel Martí, muller del jurista Joan Gallac menor; llur filla Beatriu, muller del cavaller Joan Martorell i mare de dues filles, Margarida i Beatriu. Joan II, a instància de la part contrària a Joan Martorell, en un contenciós no especificat, ordena a dos juristes que no dilaten la sentència. El rei mana al governador del Regne de que resolga la qüestió pendent entre el cavaller Joan Martorell i la Vila de Dénia. El cavaller Joan Martorell és convocat a Corts valencianes, juntament amb Galceran, Pere i dos Jaume Martorell. Nomenament de misser Gabriel de Riusec i mossén Joan Martorell com a coprocuradors generals de la vila i comtat de Dénia. El cavaller de Joan Martorell pren possessió de la batlia i procuració general de la vila de Dénia. El cavaller de Joan Martorell pren possessió de la batlia i procuració general de la vila de Xàbia. Els jurats de escriuen als de Morvedre sobre certs vaixells albirats a Xàbia dels quals ha informat mossén Joan Martorell, procurador general de la vila i comtat de Dénia. Lluís de Cabanyelles, governador del Regne de, s adreça al cavaller Joan Martorell i a sa muller, Beatriu Gallac. El jurista Gabriel de Riu-sec escriu al batle Berenguer Mercader comentant-li el debat que ha tingut amb el cavaller Joan Martorell, procurador com ell del comtat de Dénia, sobre un naufragi. Gabriel de Riu-sec es queixa al batle general de les discussions sostingudes amb Joan Martorell pel cas del naufragi. Martorell, militis, cuius esse dicuntur loci de Benicadim et de Beniarbeig lo amat nostre Johan Martorell, cavaller, del qual se dien ésser les alqueries e lochs de Benacadim e de Beniarbeig, situats dins lo terme del condat de la vila de Dénia Beatriu... muller que és del magnífich mossèn Johan Martorell, cavaller, habitador de ; dit mossèn Johan Martorell Johannem Martorell, militem Joannem Martorell, militem Joanni Martorell, militi mossén Johan Martorell lo honorable mossén Johan Martorell, cavaller, habitador de la ciutat de Valencia lo honorable mossén Johan Martorell, cavaller lo honorable mossén Johan Martorell, procurador general de la dita vila e comdat de Dénia als amats mossén Johan Martorell, cavaller, e na Beatriu, sa muller lo magnífich mossén Johan Martorell e yo / lo dit magnífich mossén Johan Martorell, cavaller entre mossén Johan Martorell e mi

7 Abel Soler , Xàbia , , , , , Traiguera , Dénia , , , Saragossa , Saragossa Batlia, 1.153, f. 111r/v Batlia, 1.153, fs. 138r-139r Batlia, 1.153, f. 143r/v AMV, Lletres missives, 25, f. 140v AMV, Lletres missives, 25, fs. 175v-176r reial, 403, fs. 71r-72r Crònica i dietari del capellà, f. 160r reial, 404, f. 129v APCCV, Garcia d Artés, 575 reial, 104, fs. 75v-76 reial, 119, f. 123r/v Joan de Campos, notari enviat a Dénia pel batle Mercader, l informa de les protestes de Joan Martorell. El batle general de, Berenguer Mercader, ordena a Joan Martorell, procurador de Dénia, i batle de Dénia i Xàbia, que allibere la tripulació d una embarcació veneciana. Un correu informa de la resposta de Joan Martorell, procurador general de la vila i comtat de Dénia, a una carta remesa pel batle general. Els jurats de la Ciutat de escriuen a Joan Martorell, que es troba al castell de Dénia. Els jurats de envien a Galceran d Eslava, alcaid del castell de Dénia, una carta del rei sobre la qual deu informar a Joan Martorell i altres oficials del comte a Dénia. El cavaller Joan Martorell, juntament amb Jaume i Pere Martorell, són convocats a Corts del Regne de. Divendres 18 d abril hi ha un avalot a Dénia que volien pendre lo castell. Dijous 24, Jaume de Facs ocupa dit castell i lo acomanà a mossén Johan Martorell. 14 Joan II s interessa per un litigi que sostenen el procurador fiscal de la corona i Joan Martorell contra Joan d Íxer. Joan Martorell reconeix haver rebut de Galceran Llançol de Romaní sous, en concepte de pagament de pensions de censal La Vila de Dénia exigeix que Joan Martorell participe del quitament d un onerós censal ( sous) que ell, temps arrere (sent batle de dita vila, pels anys ?), havia contribuït a carregar sobre la hisenda municipal: in quoquidem carricamento [...] idem miles se obligatum esse, neque in eodem firmasse. Joan II mana a dos juristes que es facen càrrec de l apel lació del plet que sosté Joan Martorell contra Pere Calamotxa. mossén Johan Martorell / lo dit mossén Martorell mossén Johan Martorell, cavaller, procurador del comptdat de Dénia e de Xàbea, e batle de les dites viles de Dénia e Xàbea l honorable mossén Johan Martorell Al molt honorable mossènyer e molt savi mossén Johan Martorell mossén Johan Martorell Joanni Martorell, militi mossén Johan Martorell Joannem Martorell, militem Ego, Johannes Martorell, miles, Valencie habitator Joannes Martorell, cuius dicitur esse locus de Beniarbeig [...], miles Joannem Martorell, militem , Joan II mana al justícia civil de Joannis Martorell, militis 14 Aquesta cita del cronista conté una errada, provada per Agustín Rubio contrastant-la amb documentació administrativa (2010, 63-64; 2013, ). En realitat, aquell que prengué possessió del castell de Dénia no fou Joan Martorell, sinó Galceran d Eslava. Tanmateix, ens sorprén, igualment que a Jaume Torró, que el malament informat cronista valencià faci ressuscitar un mossèn Martorell un any després de mort o encomanar el castell de Dénia a un fantasma (Torró 2012, 24). Així que hem mantingut el document, perquè, tot i ser errat, l al ludit és sens dubte el senyor de Beniarbeig. L autor del Tirant no podia ser l esmentat, òbviament, perquè era ja mort i soterrat.

8 Abel Soler 474 Tortosa reial, 106, f. 131v que avance en la causa pendent entre Joan Martorell, d una banda, i la vídua de Pere Castellar i altres, d altra. QUADRE 3 En Joan (o Joanot) Martorell, fill(?) d un criat gandià d Hug de Cardona, ciutadà de, criat de Joan de Cardona, trinxant i escrivà de ració del príncep de Viana data i lloc font assumpte menció específica , Johan Martorell, de Gandia veí Gandia , Gandia , Gandia , Beniopa , Messina s. d., 1458, Messina desembre 1458, Messina desembre 1458, Messina Messina Messina desembre 1458, Messina , Messina AHN, Osuna, , Protoc. de Pere Rovira AHN, Osuna, , Protoc. de Pere Rovira AHN, Osuna, , Protoc. de Pere Rovira AHN, Osuna, , Protoc. de Pere Rovira reial, Varia, 392, f. 24 reial, Varia, 392, f. 32v reial, Varia, 392, f. 89r reial, Varia, 392, f. 89v-91v reial, Varia, 392, f. 93v reial, Varia, 392, f. 94r reial, Varia, 392, f. 96r reial, Varia, 392, f. 89v El veí de Gandia Joan Martorell, testimoni d un contenciós d Hug de Cardona, per un molí de l horta de Gandia. Joan Martorell, testimoni de la designació feta per Hug de Cardona de la seua muller com a procuradora. Joan Martorell, de Gandia, testimoni d una nova procura d Hug de Cardona en favor de Joana, sa muller. Joan Martorell, veí de Gandia, testimoni d un compromís d Hug de Cardona amb uns gandians sobre un molí. El príncep de Viana escriu a Joan Martorell, escrivà de ració seu, on s interessa per una galera del comte de Catabellotta. El príncep de Viana comenta al comte de Cocentaina l ambaixada del seu trinxant, Joanot Martorell, a Nàpols. Document fragmentari i en mal estat, on es nomena Joanot Martorell. Memoria d instruccions del príncep de Viana al seu trinxant i criat Joanot Martorell. El príncep de Viana escriu a Ferran I de Nàpols per dir-li que li envia el trinxant Joanot Martorell El príncep de Viana escriu al secretari Mateu Joan per comunicar-li l arribada a Nàpols del trinxant Joanot Martorell El príncep de Viana escriu a l almirall Bernat de Vilamarí dient-li que el seu trinxant Joanot Martorell va a França en nom seu. Salconduit del príncep de Viana a favor del seu familiar Joan Martorell, enviat a la cort de Ferran I de Nàpols. Johannes Martorell Johannes Martorell [...], Gandie habitatores Johannes Martorell [...], Gandie vicini al bien amado e devoto nuestro Johan Martorell, scriván de ración de casa nuestra lo ben amat trinxant nostre, Johanot Martorell / lo dit Johanot Martorell del dicto Johanot Martorell al ben amat trinxant, criat e intrínsech familiar seu, Johanot Martorell / lo dit Johanot Martorell lo ben amat nostre Johanot Martorell lo ben amat trinxant nostre Johanot Martorell lo ben amat trinxant nostre Johanot Martorell vir nobis familiarissimus et intrinsecus sincerusque, dilectus Johannes Martorell / Johannem Martorell / Johanni Martorell

9 Abel Soler , Messina reial, Varia, 394, fs. 32r-34r s. d., 1459 reial, Varia, 394, f. 31r , Mallorca , , , s. d., 1460, s. d., 1460, , , , , , , reial, Varia, 394, f. 16r reial, Varia, 394, fs. 131v- 132r reial, Varia, 394, fs. 133v- 134r reial, Varia, 394, f. 134r reial, Varia, 394, f. 134v reial, Varia, 395, f. 9 APCCV, Joan Beneito major, reial, Varia, 395, f. 124v reial, Varia, 395, f. 11r reial, 3.494, f. 39v reial, 3.494, f. 47r reial, 3.494, f. 55r El príncep de Viana comunica a un ambaixador seu que ha enviat Martorell a França. Joan Martorell comunica al príncep de Viana que, el dia que hi passe, signarà en el llibre d hostes d un hostal d Avinyó. El príncep de Viana comunica al comte de Provença, Renat d Anjou, que ha rebut les seues cartes per mans de Joan Martorell El príncep de Viana escriu a misser Miquel Dalmau perquè treballe conjuntament amb Joan Martorell en certs negocis. El príncep de Viana constitueix procurador seu el trinxant i familiar Joan Martorell. El príncep de Viana escriu al batle general de, Berenguer Mercader, demanant que lliure certs diners a Joan Martorell. Document parcialment conservat, on el príncep de Viana esmenta Joanot Martorell. El príncep de Viana escriu al seu cosí i majordom major Joan de Cardona, dient-li que Martorell li ha donat notícies seues. Joan Martorell, de la casa del príncep de Viana, actua de testimoni d una àpoca. El príncep de Viana escriu al batle general de, Berenguer Mercader, agraint-li la seua contribució econòmica amb 275 lliures. El príncep de Viana comunica al batle general de que, per Joan Martorell, ha sabut que li aportaria 275 lliures. Mossén Martorell actua en nom de Joan de Cardona en la distribució de béns del difunt príncep. J. Martorell, antic escrivà de porció, testimoni en l inventari post mortem del príncep de Viana Joan Martorell, testimoni en l inventari post mortem del príncep de Viana havemos deliberado enviar a Martorell a Francia lo qual meu nom dirà Johan Martorel, del senyor príncep de Viana Johannes Martorell / Johanni Martorell ben amat nostre Johan Martorell vos, dilectum nostrum Johannem Martorell, trinchantem et familiarem nostrum lo ben amat familiar nostre Johan Martorell / lo dit Johan Martorell / al dit Martorell lo ben amat nostre Johanot Martorell e oýmos quanto Martorell de vuestras partes nos quiso dezir honorabilis Johannes Martorell, de domo domini Principis lo bé amat trinxant nostre en Johan Martorell lo bé amat trinchant nostre, en Johan Martorell fonch-li restituït per los marmessors, ço és: per lo conseller, e mossén Martorell, per don Joan de Cardona J. Martorell, olim scriba portionis Johanne Martorell

10 Abel Soler , , octubre 1461, s. d., 1461, , , , , , , , reial, 3.421, f. 1r reial, 3.494, f. 56r reial, 3.421, 148v-152r reial, Varia, 24, f. 71r reial, 3.494, f. 14r reial, 3.421, f. 17v reial, 3.421, f. 29r reial, 3.421, f. 29v reial, 3.421, f. 30r Batlia, 1.477, f. 118 reial, 3.502, f. 34r Àpoca de Joan Martorell, escrivà de porció, als marmessors del príncep de Viana. J. Martorell, testimoni en l inventari post mortem del príncep de Viana Joan Martorell (major: l escrivà, o el donzell del quadre 4?), Joan Martorell menor ( l escrivà, o el Joanot trinxant del 1458?) i un Martorell patge, homes de la casa del príncep pendents de cobrament. 15 Joan Martorell aclareix els deutes pendents del seu viatge a l abril del Joan Martorell aclareix els deutes pendents del seu viatge a l abril del Joan Martorell, exescrivà de porció, testimoni d una àpoca. Joan Martorell, exescrivà de porció, testimoni d una àpoca. Joan Martorell, exescrivà de porció, testimoni d una àpoca. Joan Martorell, exescrivà de porció, testimoni d una àpoca. El donzell Juan de Beortegui, familiar de Joan de Cardona, es refereix a un document signat pel ciutadà de Joan Martorell, a (notari Joan Toda, ), actuant de procurador del príncep de Viana. La reina Joana Enríquez commina els oficials de Vilafranca del Penedès a pagar un deute contret amb Joan Martorell, exescrivà de porció del Primogènit. ego, Johannes Martorell, scriba portionis J. Martorell Johanni Marturell / Johanni Marturell minori / Marturell, page en Johan Martorell [...] scrivà de ració deutes contractats per Joan Martorell en honorabilis Johannes Martorell, olim scriba portionis Johannes Martorell, olim scriba portionis honorabilis Johannes Martorell, olim scriba portionis Johannes Martorell, olim scriba portionis honorabilis Iohannes Martorell, civis Valencie, tanquam procurator prefati illustrissimi domini primogeniti Johannem Mertorell, olim scribam portionis domus incliti Karoli , La reina Joana Enríquez escriu a dilecto nostro Ioanni Martorell, 15 Tal com adverteix Jaume Torró (2012, 28), encara que major i menor de dies (maior dierum, minor dierum) i expressions similars s usaren sovint per diferenciar, respectivament, pares i fills homònims, no sempre era així. L objectiu de l escrivà, en aquest i en altres casos d especificació, hauria sigut el de distingir entre dos personatges homònims d una mateixa llista, foren o no parents.

11 Abel Soler 477 Girona , Vilafranca del Penedès , , , , , , , París , , reial, 3.502, f. 64r AHCB, Consell de Cent, Lletres comunes, X-32, f. 72 AHCB, Consell de Cent, Lletres closes, VI-23, fs. 28v-29r AHCB, Consell de Cent, Lletres closes, VI-23, fs. 29r reial, Intrusos, 61, f. 69r reial, Intrusos, 61, f. 69r reial, Intrusos, 61, f. 69v reial, Intrusos, 61, f. 69v AHCB, Consell de Cent, Lletres comunes, X-33, fs. 121r-122v Generalitat, 940, f. 62 Generalitat, 940, f. 64r Joan Martorell sobre el deute contret amb ell pels de Vilafranca del Penedès. Els oficial de Vilafranca del Penedès escriuen als consellers de sobre el deute que tenen contret amb mossén Joan Martorell, exescrivà de ració del príncep de Viana. Els diputats de Catalunya manifesten haver rebut una lletra del rei Enric I de Castella, comte de, per mans de Joan Martorell. Nova al lusió a la lletra del rei Enric de Castella, príncep de Catalunya, portada per Joan Martorell. Reposta de frare Joan de Beaumont a la lletra a pel rei Enric de Castella, senyor de Catalunya, per mans de Joan Martorell. Lletra tramesa per frare Joan de Beaumont a la reina de Castella per mans de Joan Martorell. Frare Juan de Beaumont escriu a mossèn Joan de Copols, cavaller, que es troba a la cort de Castella, manifestant el seu plaer pel relat de Joan Martorell. Frare Juan de Beaumont escriu a l arquebisbe de Toledo i canceller major de Castella comunicant-li que Joan Martorell l informarà sobre certes coses. Els ambaixadors de a París comuniquen al Consell l arribada de Joan Martorell, exservidor del príncep de Viana, que els ha dut notícies del rei d Aragó, la cort de Castella i Joan de Cardona. Els diputats de Catalunya escriuen al comte d Armanyac, del qual tenen notícies per Joan Martorell, qui se n torna a França amb la resposta. Els diputats de Catalunya lliura guiatge a favor de Joan Martorell, perquè puga viatjar a França sense impediment. olim scribe portionis illustrissim Caroli honorable mossén Johan Martorell, scrivà de ració del il lustrissimo Primogènit / lo dit mossén Martorell una letra rebuda de vostra excel lència per en Johan Martorell una letra rebuda per en Johan Martorell, de la majestat del senyor rey por Marturell / el dicho Marturell vuelve a vuestra excellentíssima sennoría Joan Martorell, exhibidor de la presente, buelve allá instructo de mí per la venguda e dir de Marturell he entès lo que en exa cort ocorre Joan Marturell, exhibidor de la presente, buelve allá instructo de mí és arribat açí mossèn Martorell, qui era servidor del Primogènit [...] nos ha comptades lo dit mossén Martorell moltes coses, axí del rey d Aragó com de nòstron senyor lo rey d Espanya, e encara de don Johan de Cardona per Johan Martorell, portador de aquesta lo honorable en Johan Martorell / lo dit Johan Martorell QUADRE 4 En Joan Martorell, donzell de oriünd de Gandia, senyor de l alqueria d en Martorell, a l horta de Gandia(?), criat d Hug de Cardona, i procurador a del príncep de Viana i de Joan de Cardona (fill i successor d Hug)

12 Abel Soler , , Gandia , , , , Ondara , APCCV, Joan Sard, APCCV, Francesc Cardona, APCCV, Miquel Bataller, 620, APCCV, Miquel Bataller, 620 APCCV, Miquel Bataller, 620 AHN, Noblesa, Osuna, 1.354, Protoc. Lluís Cóllar ( ) AHN, Noblesa, Osuna, CP 155, doc. 15 ACV, llig , Protoc. Joan Esteve El donzell de, oriünd de Gandia, Joan Martorell, rep de Joan de Montpalau, senyor de Pedreguer, 100 lliures restants de les 280 lliures i 1 sou de certa part del lloc de Llíber, en la vall de Xaló, segons allò estipulat el El donzell de Joan Martorell, testimoni en una venda de pansa de la vall de Guadalest efectuada per Hug de Cardona. Menció d una procura feta en aquesta data pel príncep de Viana, a, en favor del donzell de Joan Martorell. El donzell de Joan Martorell actua de procurador del príncep de Viana a per a rebre un préstec de mans de Joan de Vallterra, senyor de Torres-Torres. El donzell de Joan Martorell, procurador del príncep de Viana, reconeix haver rebut 150 lliures de mans del cavaller Joan de Vallterra. Jaume de Cardona, beneficiat de la Seu de, autoritza el donzell Joan Martorell a obrir portes i finestres en una casa que és propietat directa de dit Cardona. El donzell de Joan Martorell major de dies, procurador dels vassalls de Joan de Cardona. El canonge de la Seu de Berenguer Clavall ven a Joan Martorell, donzell de, dues cafissades de terra a Burjassot. Johannes Martorell, domicellus, habitator et oriundus ville Gandie honorabiles Johannes Martorell, domicellus, habitator Valentie [Johannes Martorell, domicellus, habitator Valentie] Johannes Martorell, domicellus, habitator Valencie, procurator [...] serenissimi principis et domini Caroli, principis Viane Joannes [M]arto[rell], domicellus, habitator Valentie, procruator [...] serenissimi principis et domini Caroli, principis Viane Johannem Martorell, domicellum, Valencie habitatorem magnificum Johannem Martorell maiorem natu, domicellum, Valencieque habitatorem honorabilem Johannem Martorell, domicellum, civitatis Valencie habitatorem 2. Nous documents: l escriptor, a Gandia,, Saragossa i Mallorca En l apèndix documental (núm. 1) donem a conéixer un manament inèdit de Joan II (Lleida, 3 de febrer del 1461), on el sobirà ordena als juristes Tomàs de Cotlliure i Andreu Sard, ambdós residents i amb ofici i afers a la ciutat de, 16 que facen avançar la causa pendent entre Joan i Jaume Martorell, amb anterioritat, habitants de Gandia ( olim habitatores Gandie ), d una banda, i els hereus del comanador de Muntalbà, Gonçalbo d Íxer: aquell noble potentat que menyspreava Joanot en lletres de 16 El jove Andreu Sard (ca ) (Graullera, et passim) era per aquells anys assessor dels justícies civil i criminal de la Ciutat de. Més interessant, però, és el cas de Tomàs de Cotlliure (ca ), un dels més prestigiosos advocats de la ciutat, fill d un altre Tomàs (ibídem: et passim), que pels anys era creditor de l excorsari i amic de Joanot Martorell, Jaume de Vilaragut (ibídem, 163, n. 788): el mateix que fou amo, afavoridor i probable amant de la donzella Carmesina, i un dels personatges inspiradors del cavaller de ficció Tirant lo Blanc (Soler 2014b).

13 Abel Soler 479 batalla i el tractava de pobre diable, 17 i que l autor del Tirant transformaria en Kyrieleison de Muntalbà en la seua ficció cavalleresca (Riquer 1992, 121). Els al ludits són, sens dubte, Joanot Martorell i el seu germà Jaume: no sols perquè tenen causa pendent amb el comanador, 18 sinó perquè al cap de sis dies (Fraga, 9 de febrer del 1461, doc. 2) el rei ratifica el manament, tot i especificant que el litigi versa sobre la venda de la vall de Xaló: vertitur inter ipsos, agentes, ex una, ac heredes... vallis de Xaló. En aquest segon diploma el document era ja conegut, l escrivà esmenta també els germans Joannis et Jacobi Martorell. A més, el rei recorda en el primer document que, estant sa majestat a, és a dir, entre febrer i juny del 1459, 19 havia comissionat de viva veu la causa ( comisse per nos, vive vocis oraculo... propter nostrum felicem recessum quem a dicta civitate, in Regno Valencie, de proximo fecimus ) als juristes Cotlliure i Sard. 20 El document de Fraga ens recorda també la decisió presa pel rei quan estava a : la qual causa, quan la majestat nostra residia personalment en dita ciutat de, temps arrere, fou comesa a vós : quequidem causa, iam dudum, maiestate nostra in dicta civitate Valencie personaliter residente, vobis comissa fuit. A la vista d aquests dos documents (els núms. 1 i 2 de l apèndix), interpretem que, en tornar de Nàpols a Joanot Martorell (pel 1458?) s establí algun temps a Gandia, en companyia del seu germà Jaume. La fórmula llatina olim habitatores Gandie s usava per indicar un canvi de residència. Per exemple, quan el pare de Joan Roís de Corella, el cavaller saforenc Ausiàs de Corella, es traslladà de Gandia a, els notaris s hi referien com Ausiàs de Corella, miles, habitator Valencie, olim ville Gandie. Només ho feien, però, durant els primers mesos de residència del cavaller a ciutat; després, ja el consideraven simplement com un habitator Valencie més (Soler 2014c, núms. 24 i 25 de l apèndix documental). Ja no tenia sentit parlar del mencionat Ausiàs com a olim habitator Gandie, perquè es donava per definitiu el trasllat al nou lloc de residència. Per això sospitem que l olim referit als germans Martorell implica un trasllat recent, cal pensar que a. Observem, així mateix, que en els primers mesos del 1459, estant el rei a, Jaume i Joanot s adreçaren a la justícia règia ( coram maiestate nostra ) en relació amb el litigi que mantenien amb els d Íxer. Potser quan ho feren encara residien a Gandia; circumstància que explicaria l oportunitat d introduir aquell olim per part de l escrivà, a fi de recordar que eren els mateixos gandians del Ara bé, quan el rei ordena avançar en la causa, el 3 de febrer del 1461, els germans Martorell ja no resideixen a la vila de Gandia. Se suposa per l adverbi llatí olim que s haurien traslladat a, 17 Entenia Muntalbà que no sols el seu elevant rang en la jerarquia nobiliària (els d Íxer o de Híjar descendien de sang reial, de Jaume I), sinó també la seua condició de cavaller de religió, de l Orde de Sant Jaume, li impedien acceptar el desafiament de Joanot. Car seria un gran abús a la honor de aquell lletrejar-se ab lo dit mossèn Martorell, per la gran diferència de imparitat que Déus ha mesa entre les dites parts, axí de linyatge, condició e stat, com de la manera e consuetut de lur viure. I afegeix que, en cas de rebaixar-se a combatre amb ell, lo guanyar que feria ab lo dit mossèn Johanot li seria pedre. (Villalmanzo & Chiner, ). Aquest menyspreable Joanot no té res a veure, doncs, amb els honorables escrivà de ració i procurador comtal que retraten i proposen, respectivament, Torró i Rubio. 18 Sobre el prolongat contenciós que sostingueren els germans Martorell contra la família d Íxer-Portugal per la possessió i el preu de les senyories de la vall de Xaló, vegeu Villalmanzo (67-80 et passim). 19 El rei Joan romangué a del 8 de febrer al 19 de juny del En juliol-agost es detingué a Sogorb, camí de Saragossa, on establiria a partir d aleshores la seua cort. Ja no hi tornaria fins el 15 d agost del 1465 (Miralles, i 374). 20 Com ja hem comentat en altre lloc (Soler 2012, 615), el conflicte protocol lari entre ferrers i teixidors en la desfilada de recepció celebrada a amb motiu de l entrada de Joan II (1459) té un reflex literari bastant evident en el cap. 41 de Tirant lo Blanc; encara que ací la desfilada de ficció es trasllada a Londres, amb motiu de les noces del rei d Anglaterra.

14 Abel Soler 480 on es dirimia la causa, igual que ho faria el germà major, Galceran, que abandonà la vila d Alzira per passar-se n també a per agost o setembre del 1462 (Villalmanzo, , docs ): jatsia per algun temps... sia stat habitador de la dita vila, e en aquella haja tengut son domicili e cap major..., e com ell, dit proposant, haja delliberat no habitar en la dita vila, sinó en la ciutat de o en altres parts que a ell, dit proposant, plaurà Hem de tenir en compte, a més, que Jaume Martorell tenia casa a al costat mateix de la plaça de Sant Jordi (actual plaça de Rodrigo Botet), que és on vivia el jove però ja acreditat escriptor Joan Roís de Corella. 22 En efecte, en un escrit de l any 1450 es parla de...les cases d en Jacme Martorell qui stà prop de Sent Jordi, qui s dehia procurador del dit mossén Johanot Martorell e a la casa de na Damiata Martorell, germana del dit mossén Johanot; en les quals cases se dehia lo dit mossén Johanot Martorell, quant era en la present ciutat, solia star e habitar. (Villalmanzo, 524, doc. 832). No sols pel 1450, sinó també ara, pel 1461, apareix Joanot molt vinculat afectivament al seu germà Jaume, i, en conseqüència, mantindria una relació de veïnat amb Corella. La circumstancial proximitat explicaria la relació intertextual entre les obres dels dos cavallers de nissaga gandiana: allò que la crítica literària ha denominat la connexió corellana, és a dir, l admiració que Joanot Martorell manifestà sentir per l alt e gentil stil del seu parent llunyà, Roís de Corella. Com és ben sabut, l obra primerenca o mitològica de mossèn Corella (ca ) fou plagiada sistemàticament per Martorell en Tirant lo Blanc. L assimilació i la plena integració de les proses de Corella en el Tirant operació que forma part del projecte original de l obra (Garriga, 26; Hauf 1993) tindria una difícil explicació si Martorell no es trobava llavors a. 23 Tenint per punt de partida aquestes reflexions, observarem com la nova documentació ens porta a deduir el següent: [1] que Joanot Martorell pogué haver començat a escriure el Tirant a Gandia, el 2 de gener del 1460; [2] que s hauria traslladat de Gandia a al costat de la casa de Roís de Corella on vivia Jaume, amb el qual compareix davant el rei abans de gener del 1461, potser ja a mitjan 1460, i [3] que el contenciós amb el comanador de Muntalbà, dirimit a i per juristes valencians, podria haver influït en l escriptor quan aquest escrivia els episodis de ficció on apareixen els germans Kyrieleison i Tomàs de Muntalbà. Darrere de Kyrieleison, ja sabíem per Martí de Riquer (1990, 121) que s amagava el beat comanador de Muntalbà. Ara deduïm que al darrere del deslleial Tomàs de Muntalbà s amaga el lletrat Tomàs de Cotlliure (favorable al comanador?); 24 al qual culparien els Martorell 21 Els Martorell, en efecte, eren oriünds de Gandia, on conservarien algunes propietats i amistats. Tanmateix, Martorell era nat a, i ni ell ni el germà havien viscut mai abans Gandia. Així que, si hi visqueren, degué ser en tornar Joanot de Nàpols, i no abans. 22 Com ja ho advertí, molt oportunament, Jaume Chiner (1992). 23 Es cert que hi ha incorporacions de textos de Corella posteriors a l acabament de l obra, com ara les frases Lo johí de Paris obra datable cap al 1470 (Soler 2014c) que es reprodueixen en els caps. 3,8, 54, 445, 482 i 483 del Tirant (Guia 1996), però aquests afegits deuen ser obra de Martí de Galba o d algun altre arreglador del manuscrit copiat i enllestit per a l edició del 1490: un reelaborat Tirant tot acabat, lo qual tenen per original los estampadors. Al respecte d açò, vegeu Ferrando (2012, , ). 24 Desconeixem quin poguera haver estat el grau d implicació del corsari i cavaller Jaume de Vilaragut, amic de Joanot Martorell, en el procés creatiu de Tirant lo Blanc. El que sí que hem pogut constatar (Soler 2014b) és que hi ha molts més punts de contacte del que Riquer (1992, 55-58) i altres autors pensaven, entre el baró d Albaida personatge real i el protagonista de la novel la martorellana. En diferents ocasions, Martorell opera narrativament per venjar la dissort del seu arruïnat però admirat amic. I ho fa amb el recurs a capgirar en la ficció el que ha succeït en realitat. Per exemple: en realitat,

Sitemap