LA CIUTAT D IDEALS QUE VOLÍEM BASTIR MÀRIUS TORRES I LA LITERATURA DEL SEU TEMPS


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA CIUTAT D IDEALS QUE VOLÍEM BASTIR MÀRIUS TORRES I LA LITERATURA DEL SEU TEMPS"

Transcripción

1 LA CIUTAT D IDEALS QUE VOLÍEM BASTIR MÀRIUS TORRES I LA LITERATURA DEL SEU TEMPS

2 La ciutat d ideals que volíem bastir Màrius Torres i la literatura del seu temps A cura de Josep Camps Arbós, Imma Farré Vilalta i Joan R. Veny-Mesquida

3 Aquesta edició ha estat possible gràcies a un ajut de l Institut d Estudis Ilerdencs Trossos és una col. lecció de l Aula Màrius Torres Consell d edició: Jaume Aulet (Universitat Autònoma de Barcelona), Xavier Macià (Universitat de Lleida), Jordi Malé (Universitat de Lleida), Montserrat Roser (University of Kent), Donatella Siviero (Università degli Studi Messina) i Joan R. Veny (Universitat de Lleida) dels textos, els seus autors 2018 de la supervisió científica: Aula Màrius Torres 2018 d aquesta edició: Pagès Editors, S L DL L ISBN: Primera edició: setembre de 2018 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Sant Salvador, Lleida Relligat: Enquadernacions Prats XXI, S L Reservats tots els drets

4 Taula Justificació 9 Visions generals Enric Bou Situació de Màrius Torres en el context de la poesia europea de la primera meitat del segle xx 15 Joan Veny La llengua de Màrius Torres 35 Francesc Foguet i Boreu El pensament polític de Màrius Torres ( ) 75 Lectures de Màrius Torres Lluís Alpera Confessions entorn de la poesia de Màrius Torres: de poeta a poeta 91 Dominic Keown Màrius Torres: entre diamants i rovell 97 Xavier Macià & Núria Perpinyà Els motius de la caiguda i el vertigen en tres poemes de Màrius Torres 115 Albert Mestres Una fantasma com n hi ha poques, de Màrius Torres: influències i estructura dramàtica 121 5

5 TAULA Relacions Margarida Prats El diàleg epistolar de Màrius Torres i Mercè Figueras, testimoni d un món perdut i d una història d afecte en un escenari singular 131 Andratx Badia La imatge de Lleida entre Magí Morera i Galícia i Màrius Torres: quina ciutat, quins ideals? 165 Jordi Oviedo Màrius Torres en la literatura de Vicent Andrés Estellés 183 Josep M. Sala-Valldaura Màrius Torres vist per Josep Palau i Fabre 205 Música Irene Klein Edició i anàlisi de les composicions musicals de Màrius Torres 217 Mireia Lleó Màrius Torres: entre el barroc i el lied 241 Joaquim Rabaseda Contra la banalitat: les crítiques musicals de Màrius Torres 255 Traducció Olga Nikolaeva & Andrei Rodosski La traducció com a font de coneixement. La poesia de Màrius Torres a Sant Petersburg 271 6

6 La ciutat d ideals que volíem bastir Jana Balacciu Matei «Îmi învăţ am cuvintele să iubească»: ensenyava els meus mots que cal estimar. Traduir Màrius Torres: una estratègia de força basada en l amor 277 Àxel Sanjosé Navegar per un riu paral lel: traduint la poesia de Màrius Torres a l alemany 283 Didàctica Teresa Devesa & Montserrat Vilà Màrius Torres, «el crit etern de l arrel i la semença» 291 Moisés Selfa Poesia i escola: la didàctica de la mort a partir de la poesia de Màrius Torres 297 Carme Torrelles Didàctica de l obra de Màrius Torres, avui 309 Context Jordi Malé Una aproximació a les relacions entre art i literatura al període d entreguerres 323 Arnau Vives Lectures i traduccions orientalistes de Marià Manent en els anys Resums 367 Abstracts 379 Sobre els autors 393 7

7 Justificació Càtedra Màrius Torres L any 2017 la ciutat de Lleida va organitzar diversos esdeveniments per tal de commemorar els 75 anys de la mort de Màrius Torres i els 70 anys de la publicació de la primera edició de la seva poesia, un llibre que veu la llum a l exili mexicà i que va servir més per donar un toc d atenció sobre la qualitat literària dels textos que no pas per a la seva difusió real (tiratge limitat de 142 exemplars i publicació a la diàspora). Com se sap, aquesta difusió no va tenir lloc dins les limitacions de l època, és clar fins que no van aparèixer les dues edicions següents: la de 1950, amb els 485 exemplars exhaurits de seguida de la col lecció «Els Llibres de l Óssa Menor» que Pedreira va acceptar de publicar a proposta de Joan Sales com una qüestió de responsabilitat «moral i patriòtica», i, sobretot, la de 1953 al catàleg d Ariel, amb 975 exemplars. A partir d aquí, van venir-ne altres edicions (1964, 1977, 1981, etc.) que van contribuir al reconeixement general de la seva obra, fins que el 2010 Margarida Prats va establir la que avui hem de considerar edició canònica, que situa el poeta amb tots els ets i uts dins el cànon literari català. El mateix 2017, però, coincidia també amb una altra fita, potser més discreta però no per això menys important, en l operació de «retorn» de Torres i de la seva estima que no és altra cosa que la recuperació de la nostra autoestima com a poble a Ponent. Es tracta del cicle de conferències en homenatge al poeta, organitzat el 1967 en ocasió, aleshores, del 25è aniversari de la seva mort per l Esbart Màrius Torres del Sícoris Club i altres entitats de la ciutat de Lleida, en el qual van intervenir Josep Vallverdú, Artur Vives, Manuel Lladonosa, Xavier Maurel i Víctor Siurana. Abans, el 1961, Samuel Gili Gaya havia parlat del poeta en el pregó de la Festa Major de Lleida, i el 1964, Joaquim Molas i els mateixos Vallverdú i Vives també li havien dedicat una xerrada al Cercle de Belles Arts de Lleida. El volum que el lector té a les mans serveix també per retre homenatge a aquells prohoms, de la ciutat i de fora, que en temps difícils van sortir a la palestra per reivindicar el que 9

8 JUSTIFICACIÓ era de justícia: la incorporació de l obra «atemporal», com digué Gimferrer, d un poeta intemporal al cànon literari català. L esment dels «temps difícils» i del «poeta intemporal» ve a tomb per justificar el títol d aquest volum: La ciutat d ideals que volíem bastir, un vers, com se sap, del celebrat poema «La Ciutat Llunyana», de Torres. I és que el valor de la poesia que se situa enllà del temps que és tota la gran poesia, la dels poetes que esdevenen «clàssics» resideix en el fet que ens acompanya i ens ajuda a entendre la nostra realitat, tan llunyana al poeta, tan propera a la seva poesia. I, com ha dit alguna vegada Margarida Prats, la de Màrius Torres «acompanya i no pesa». Quina nova saba no alimenta molts dels versos del poema citat en els temps actuals, «de corredisses i llaurar tort», com deia Foix? Com no ens podem sentir interpel lats quan llegim «que braços més lliures puguin ratllar el teu sòl» o que hi ha una altra ciutat, «més llunyana, més lliure / que ens envia, per sobre d aquest temps presoner, / batecs d aire i de fe»? En aquest enquadrament temporal de celebracions, i amb l íntim compromís de deixar-nos endur per l impuls de rellegir l obra del poeta lleidatà, d amarar-nos de la intensitat del missatge poètic resultant del combat honest amb la forma de qui confessava a Riba ser «aquesta cosa absurda: un poeta líric», i, alhora, amb la voluntat d endinsar-nos incansablement en l anàlisi aprofundida de l obra torresiana, per proporcionar un nou ventall de lectures i d interpretacions que altre cop ens interpel lin i estimulin, oferim un conjunt d estudis presentats, pràcticament en la seva totalitat, en el II Simposi Internacional Màrius Torres, celebrat a Lleida els dies 26 i 27 d octubre de 2017, que no solament formulen noves lectures del poeta, sinó que també aborden les influències i les confluències presents en la poesia catalana de la primera meitat del segle xx i la relació existent entre la literatura i les arts durant aquest període de guerres i d entreguerres. Així, amb Màrius Torres com a eix, ens acostem des d una perspectiva general a la contextualització de la seva obra des de tres àmbits: el de Torres lector, traductor i poeta, en el marc de la poesia europea coetània (Bou); el de l estudi de la llengua, en els seus discursos poètic i espontani epistolar (Veny), i el de la fixació del seu pensament polític a partir de la Segona República espanyola 10

9 CÀTEDRA MÀRIUS TORRES (Foguet i Boreu). A partir d aquest marc, els estudis següents giren a l entorn de cinc blocs diversos: a) Lectures de poeta a poeta (Alpera); de la «Cançó a Mahalta», en el context de la Nova Cançó i en paral lel als corrents homòlegs als Estats Units i a Europa (Keown); dels motius literaris de la caiguda i el vertigen en la poesia torresiana (Macià i Perpinyà), i de l estructura i les influències de la peça dramàtica Una fantasma com n hi ha poques (Mestres). b) El diàleg epistolar entre Màrius Torres i Mercè Figueras (Prats) i les relacions literàries, resseguint-ne els paral lelismes i les traces presents en les obres de Magí Morera i Galícia (Badia), Vicent Andrés Estellés (Oviedo) i Josep Palau i Fabre (Sala-Valldaura). c) Amb la música com a denominador comú, l acostament a Torres com a compositor (Klein), la relació estreta entre l intimisme de la seva poesia amb el lied i amb altres aspectes de l art musical (Lleó), i la seva faceta de crític musical (Rabaseda). d) El repte de traduir la poesia torresiana al rus (Nikolaeva i Rodosski), al romanès (Balacciu) i a l alemany (Sanjosé), uns treballs que amplien els discursos de traductors al castellà, al francès i a l italià exposats en el I Simposi Màrius Torres (2010). e) Diferents propostes didàctiques que pretenen acostar l obra de Torres als centres educatius de primària i de secundària, des de la perspectiva interdisciplinària amb l àrea de llengües clàssiques (Devesa i Vilà); del tractament didàctic de la mort mitjançant la poesia de Torres (Selfa), i de la potenciació de la creativitat, la recitació i la comprensió del text poètic a través de l anàlisi dels elements de la natura (Torrelles). Finalment, i focalitzant l atenció en les arts i les lletres en el període d entreguerres ( ), el volum es clou amb dos estudis que tracten de les estretes relacions entre artistes i escriptors, materialitzades en edicions il lustrades (Malé), i la revisió de les primeres lectures i traduccions orientalistes de Marià Manent (Vives). No podem acabar aquesta justificació sense el capítol d agraïments a les persones i institucions que han fet possible la confecció i 11

10 JUSTIFICACIÓ edició d aquest llibre. En primer lloc, als conferenciants, traductors i ponents, per acceptar la nostra invitació a participar en el II Simposi, i als comunicants, per la confiança demostrada en presentar-hi les seves propostes d intervenció; a tots ells, a més, que ens hagin volgut lliurar el seu text per constituir un volum com aquest, que ofereix, d aquesta manera, la polièdrica visió que el poeta mereix. I també, és clar, a les institucions que van fer possible la celebració del II Simposi i les activitats i les publicacions que el van envoltar: la Institució de les Lletres Catalanes, l Institut d Estudis Ilerdencs, l Ajuntament de Lleida, Pagès editors, els Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Òmnium Cultural de Ponent, l Orfeó Lleidatà i, de la Universitat de Lleida, el Vicerectorat d Activitats Culturals i Projecció Universitària, el Deganat de la Facultat de Lletres, el Departament de Filologia Catalana i Comunicació i el Consell Social. 12

11 Visions generals

12 Situació de Màrius Torres en el context de la poesia europea de la primera meitat del segle xx Enric Bou (Università Ca Foscari, Venècia) Quin és el lloc que Màrius Torres ocupa en el context de la poesia europea de la primera meitat del segle xx? Per respondre a aquesta pregunta podem fer tres coses: en primer lloc, analitzar les moltes traduccions de poesia que el poeta va fer i que dibuixen un mapa precís de gustos i preferències; en segon lloc, estudiar les afinitats amb alguns dels grans poetes europeus, i, finalment, fer una lectura detinguda d alguns poemes representatius. 1. Màrius Torres, traductor Segons Antonio Prete, «La traduzione, infatti, non è solo un genere letterario tra altri generi, una forma di scrittura tra altre forme di scrittura, è anche una costante messa in questione del fare letterario stesso: ogni confronto di temi, di soluzioni formali, di organismi artistici è un interrogazione sulla natura della propria ricerca, sulla natura e sulle forme e sui codici della propria lingua.» (Prete 2001: 881). 1 La traducció poètica, que ocupa un espai marginal en el mercat editorial, és una elecció del poeta que «poèticament» es troba amb un altre poeta; representa un terreny privilegiat per estudiar i entendre el camí de recerca del poeta i la seva poètica, però també de la renovació del llenguatge del traductor, i de vegades l idioma de la comunitat a la qual pertany. El poeta que inicia un diàleg amb una obra literària escrita en un altre idioma per un altre escriptor, com qualsevol creador de continguts, obre un buit en el sistema literari i 1. «La traducció no és només un gènere literari entre altres gèneres, una forma d escriptura entre altres formes d escriptura, sinó que també constitueix un qüestionament constant de l activitat literària: cada decisió temes, solucions formals, models poètics és una investigació sobre la naturalesa, les formes i els codis de l idioma mateix.» 15

13 La llengua de Màrius Torres Joan Veny (Institut d Estudis Catalans Universitat de Barcelona) 1. Presentació 1. Em plau encetar aquesta intervenció expressant la meva sincera gratitud als membres de la Càtedra Màrius Torres per la seva amable invitació a col laborar en el Simposi que se li dedica i que contribuirà a un coneixement més ampli de la seva obra. No puc amagar la meva profunda satisfacció, amerada de bells records de la meva estada a Lleida com a catedràtic de francès de l Institut l únic que existia cap a l any 1960, avui precisament dit Màrius Torres i de l antiga Escola de Magisteri. Des d una perspectiva humana i sentimental, vaig viure aquí les primícies connubials i el seu primer fruit, na Margalida, que va inundar la nostra tendra llar de joia i d il lusions. Des d una mirada professional vaig fruir ensenyant una llengua veïna i prestigiosa, el francès, que aleshores no havia rebut encara la competència de l anglès, avui triomfant; la meva relació amb alguns alumnes de l Institut s ha plasmat en un llibre de records, recentment publicat (Memòria 2016). Ensenyar una llengua, amb la seva cultura i la visió del món dels seus parlants, és enriquir la pròpia formació intel lectual i moral, ampliant nous horitzons culturals, descobrint altres ideologies i aprenent a respectar les idees, creences i sensibilitats del poble que la parla. Encara l enriquiment seria més gran quan, més tard, vaig tenir ocasió d ensenyar la meva pròpia llengua, la que parlava però no sabia escriure fins que, regirant manuscrits i papers vells dels arxius del meu poble, vaig adonar-me que els meus avantpassats parlaven la seva llengua que és la meva, però que també l escrivien, perquè érem un país normal. Un cop apresa la seva estructura, també n ensenyaria els mecanismes i funcionament, a més de bussejar, a la universitat, en la seva entranya i la seva història Em plau manifestar el meu agraïment a Manolo González, Núria Jolis, Jordi Malé, Margarida Prats, Ramon Sistac, Joan Soler, Albert Turull, Joan Vallès, Josep Varela, Margalida Veny Mesquida i Joan Ramon Veny Mesquida, per diversos ajuts. 35

14 El pensament polític de Màrius Torres ( ) Francesc Foguet i Boreu (Universitat Autònoma de Barcelona) I El conjunt de peces periodístiques publicades per Màrius Torres als setmanaris La Jornada ( ) i L Ideal (1936), tots dos de l òrbita d Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), és ben revelador de l esperança republicana d aquells anys tan convulsos (Julià & Ballart 2017: 56 83). Els articles de temàtica artística, musical, cinematogràfica o literària apareguts a La Jornada denoten una confiança plena en la força transformadora i democratitzadora de la cultura des d uns plantejaments de modernitat i exigència estètiques. El més clarament polític, «Comentaris de circumstàncies» ( ), un atac en tota regla a la intransigència de les dretes espanyoles, té dues línies argumentals de fons: la convicció que un sistema democràtic havia d acceptar la pluralitat política i havia de basar-se en la llibertat ideològica i en el diàleg permanent, i el qüestionament irònic i fins sorneguer de la propaganda vigorosa del feixisme italià, que el duu a apostar de manera decidida per la democràcia (cf. Prats 2008: 27 28). És especialment rellevant destacar les peces aparegudes a L Ideal que Màrius Torres redactà ja des del sanatori de Puig d Olena, en què accentua la presa de partit polític. Cal tenir en compte que L Ideal era una publicació, afiliada a ERC, que aparegué en vigílies de les eleccions del 16 de febrer de 1936 a fi de convertir-se, tal com indicava l editorial del primer número, en «un servidor fidel dels ideals» que encarnava ERC i que derivaven de la Joventut Republicana de Lleida (JRL). Amb la voluntat de recuperar la capçalera històrica del republicanisme i del catalanisme d esquerres a Lleida, el seu objectiu polític era aconseguir el rescat de la República, «un altre 14 d abril», «contra la reacció lliguero-cedo-carlista», segons apuntaven els editorials dels dos primers números. Els articles de Torres a L Ideal participen d aquesta eufòria conjuntural pel triomf de les esquerres catalanes en les eleccions del 16 75

15 Lectures de Màrius Torres

16 Confessions entorn de la poesia de Màrius Torres: de poeta a poeta Lluís Alpera (Universitat d Alacant) La lectura de les Poesies de Màrius Torres, dins la magnífica edició duta a terme per la professora Margarida Prats Ripoll l any 2010, inclosa en la «Biblioteca de la Suda», m ha encoratjat, després de molts anys de conèixer el mite i alguns dels poemes de l escriptor lleidatà, a fer unes confessions potser més ben dit, disquisicions personals en veu alta entorn d aquest gran poeta. Més enllà de la tragèdia que configurà la seua vida, a cavall de la tuberculosi prematura, als 25 anys, i que el destrossaria físicament en un període curt de temps, hagué alhora de carregar ell mateix, la família i els amics més íntims amb la sotragada i els efectes tan devastadors de la Guerra Civil per al poble i la cultura catalans, hecatombe que ens va fer retrocedir considerablement en la nostra història. Amb tot, gràcies a la gran força anímica i la voluntat del seu esperit de tirar endavant com fora, el poeta lleidatà Màrius Torres va resistir durant set anys reclòs al sanatori de Puig d Olena, fins a finals de 1942, en què dissortadament va morir als 32 anys, deixant una obra considerable, d alta qualitat lírica, que, a poc a poc, ha anat perfilant-se al llarg de diverses edicions, fins a arribar a la que podríem considerar, ara per ara, com a «canònica», presentada per Margarida Prats Ripoll. D entrada, vull confessar que allò que sempre m ha sobtat més de la poesia de Màrius Torres ha estat la fidelitat a què sotmet la seua lírica, dins els cànons del postsimbolisme més enlluernador, més musical, amb una riquesa formal i conceptual que de vegades sorprèn per la seua densitat i síntesi, així com pel gran esforç d introspecció personal que el poeta lleidatà hi posa. M aventuraria a suggerir que Torres aconsegueix treure el millor dels poetes simbolistes que el precediren, principalment Verlaine i Baudelaire, però també Shelley, Heine, Riba i Maragall, sense oblidar-nos de Rainer 91

17 Màrius Torres: entre diamants i rovell Dominic Keown (Fitzwilliam College, University of Cambridge) Una característica de l Espanya més negra ha estat la seua volguda ignorància i manca secular de respecte pel món, més enllà de les seues fronteres. I al llarg de la modernitat, la crítica més aguda d aquesta introspecció a ultrança s ha fet sentir en les veus més desesperades de la contemporaneïtat peninsular. L últim exemple d aquesta tossuda ceguera davant l opinió mundial, és clar, fou el rebuig complet i persistent per part de l Estat de la censura global enregistrada pels mass media internacionals respecte de la violència de l 1-O de Vergonyosament, les acusacions i les preocupacions comunicades per les entitats defensores dels drets humans fins i tot el malestar de la Comissió de les Nacions Unides no pogueren arribar a molestar la serena autocomplaença de l Espanya eterna. Sortosament i salvant alguna notable excepció que comentarem degudament, aquesta comoditat xenòfoba mai no ha tingut ressò en la tradició cultural de Catalunya, on trobem més aviat una reiterada sintonia amb els valors humans vigents a fora dels seus límits territorials. I seria la nostra intenció comentar aquesta coincidència en relació amb el cas de la Nova Cançó i la seua consistència amb el ressorgiment de la música folk i els seus plantejaments progressistes arreu de l Occident. Aquest gènere, no cal dir-ho, no pateix les mateixes limitacions lingüístiques que restringeixen la literatura. I, a pesar de les diferències manifestes entre sistemes de govern, l enfrontament polític entre la cançó catalana i l autocràcia militar va quadrar amb una xarxa occidental de protesta en contra de l imperialisme i la repressió i a favor del respecte pels drets civils. Tot i això, fora apropiat tenir sempre present com hem pogut lamentar recentment a Catalunya i talment podia apreciar-se prèviament als Estats Units i al nord d Irlanda que un sistema democràtic no garanteix l eliminació de la injustícia i l abús institucionals, especialment si la seua maquinària legislativa els tolera. 97

18 Els motius de la caiguda i el vertigen en tres poemes de Màrius Torres Xavier Macià & Núria Perpinyà (Universitat de Lleida) Aquesta comunicació està pensada com una conversa dels ponents sobre la caiguda i el vertigen en l obra de Màrius Torres. Aquests motius apareixen a «Full d àlbum», «Dalt del cim», «Comença un capaltard d acabament d estiu...» i «La Ciutat Llunyana». En cada context, en varia el sentit. I «Full d àlbum» és un poema inèdit. Potser a causa de la seva qualitat excessivament retòrica, fou desestimat per formar part de la seva obra. Torres es presenta com un Orfeu enamorat d una ombra femenina que se li escapa per uns esbalços. El text s inscriu en l estil romàntic dels moments de visió, on s ateny un èxtasi poètic que dura uns instants. El to exagerat del poema té poc a veure amb el que Torres desenvoluparà posteriorment. Es nota que és un escrit primerenc, de 1936, on els sentiments cap a Mercè Figueras no es tradueixen en un text sentit. Ho prova, a més, el colofó. Els dos versos finals metaliteraris el cobreixen d una capa de falsedat: «Dissort!, crida el poeta, Ja és emplenat el full / i encara estic jo de bells mots caramull». El darrer vers no és gaire afortunat; la versió manuscrita era millor: «i el meu cor és encara de consonants curull». Coincidiran amb nosaltres que tampoc no és gaire reeixida la descripció de l estimada del vers vintè: «els vostres ulls cèlics i el vostre cabell d or». Podem riure. No hem de tenir por de criticar els primers tempteigs d un escriptor. En aquest simposi, s està lloant tant la figura de Torres que una mica de broma sobre els seus inicis no li farà pas mal. A l inrevés, la no-publicació d aquest poema demostra el bon gust literari de Màrius Torres i de Joan Sales. Per què el portem aquí a col lació, doncs, si no posseeix prou categoria? Per 115

19 Una fantasma com n hi ha poques, de Màrius Torres: influències i estructura dramàtica Albert Mestres (Institut del Teatre) El 1935, Màrius Torres ( ), abans d ingressar al sanatori de Puig d Olena, va escriure una única obra de teatre, publicada per primer cop el 2007, amb una breu introducció de Miquel Gibert. Torres, doncs, la va escriure als 25 anys, en el breu període que va exercir la medicina a Lleida i després dels cinc anys passats a Barcelona estudiant la carrera. L obra, sens dubte insòlita en el context teatral català, coincideix amb l auge del teatre noucentista (Carles Soldevila, Josep M. Millàs-Raurell) i amb la introducció del cinema sonor. Miquel Gibert apunta la doble influència del teatre cosmopolita noucentista i del cinema provinent de Hollywood, sense, tanmateix, poder-ne proposar exemples concrets, excepte Trouble in Paradise (1932), d Ernst Lubitsch, pel lícula que es va estrenar a Barcelona al desembre del 1933, quan Torres ja havia acabat la carrera i estava a Lleida. M havia proposat, en primer lloc, fer una prospecció de les cartelleres de Lleida i Barcelona durant aquests anys. Però després em vaig adonar que no tenia sentit. És cert que sabem que Torres era un home aficionat tant a acudir al teatre com a les projeccions de cinema (Prats 1986: 46) i també és possible que hagués vist la pel lícula de Lubitsch, però certament no la necessitava com a font d inspiració. Pel que fa als protagonistes de l obra, lladres refinats, hi havia, en aquella època, tant a Barcelona en castellà com a París en francès i a Londres en anglès, una àmplia literatura dels anys vint del segle xx (Lahuerta 1999). J. A. Raffles, d E. W. Hornung, havia nascut el 1899 i Arsène Lupin, de Maurice Leblanc, el 1905, i la primera obra de teatre de Leblanc és del 1908, mentre que l última és del 1932, pràcticament contemporània de la nostra. D altra banda, en aquest període s havien estrenat nou pel lícules protagonitzades pel personatge. Sabem que Torres dominava perfectament, com a mí- 121

20 Relacions

21 El diàleg epistolar de Màrius Torres i Mercè Figueras, testimoni d un món perdut i d una història d afecte en un escenari singular Margarida Prats (Universitat de Barcelona) 1. Mercè Figueras, porta d entrada al món de Màrius Torres El capvespre del 18 de desembre de 1975, acompanyada de Núria Torres, germana petita del poeta, vaig trucar a un sobreàtic del carrer de Balmes, on vivien les germanes Mercè i Esperança Figueras. La Mercè ens va rebre amb una càlida abraçada i vam compartir una llarga conversa amb ella i la seva germana. Em va impressionar l elegància del gest, la semblança amb l actriu Ingrid Bergman, el contrast entre un posat melangiós quan escoltava, i la vitalitat i l apassionament quan prenia la paraula. Em va preguntar per què volia fer la tesi de llicenciatura sobre el poeta lleidatà i després de la meva resposta em va convidar a visitar-la les vegades que volgués; va insistir que hi tornés aviat, abans de les vacances de Nadal, per seguir conversant. Així vaig fer-ho, i a cada visita m anava obrint camins al món del poeta: adreces d amics de la Facultat de Medicina, d amistats del sanatori i de Joan Sales. En la tercera visita va dur a la saleta una capsa gran amb les cartes que li havia escrit el poeta i les va posar a la meva disposició. Per primer cop vaig tenir entre les mans les cartes que li havia escrit Màrius Torres: uns papers privats que servaven el testimoni de la intensitat emocional d una relació (amorosa, amical, intel lectual, espiritual) que començà l estiu de 1936 i durà fins a la mort del poeta, el desembre de A partir de les tres primeres converses, vaig poder viure els atributs amb què el poeta la presenta en el sonet «Tres amigues»: la calidesa, l hospitalitat, l alegria. Entre el gener i l abril de 1976, visitava les germanes Figueras regularment, un cop o dos per setmana. Al voltant de tasses de te, la Mercè em parlava de la vida al sanatori; dels vincles afectius que 131

22 La imatge de Lleida entre Magí Morera i Galícia i Màrius Torres: quina ciutat, quins ideals? Andratx Badia (Universidade de Santiago de Compostela Universitat de Lleida) Kenneth White, poeta i pensador francoescocès, va crear cap a la darreria dels anys setanta un nou enfocament en els estudis culturals i humanístics durant un viatge a Labrador (Canadà) que tenia com a eix central la geografia, el paisatge, units a l art i a l experiència vital de l ésser humà. Evidentment, precursors com Henry Thoreau o Alexander von Humboldt ja hi havien fet algunes aportacions importants. La novetat ara és que aquesta nova disciplina rebrà el nom de geopoètica, una teoria que focalitza el seu interès en la imago mundi, segons la plasmació que té en la literatura (Rajoy Feijoo 2013: 210) o, en paraules citades per aquesta mateixa autora de Bosko Tomaševic, a estudiar les relacions íntimes que s estableixen en la tríada Home Espai Art. El treball que presento a continuació s emmarca, doncs, en aquestes coordenades, amb la voluntat d aportar llum nova, a partir de l anàlisi comparativa, en la interpretació de l obra poètica de dos autors lleidatans cabdals en la literatura catalana contemporània: Magí Morera i Galícia i Màrius Torres. La tria no és gratuïta, atès que són dos autors que presenten molts punts en comú, però que, i així ho ha assenyalat la majoria de la crítica, es distancien estèticament en part, o potser per aquest mateix motiu, perquè pertanyen a dos generacions diferents. Tant és així que, per posar-ne alguns exemples, tots dos canten la ciutat que els va veure nàixer des de la distància; el procés de fixació de la seua obra és pòstum (vegeu Gassol 2001, Gassol 2005 i Prats 2010); van formar part del redreçament cultural lleidatà i del país; van rebre l aval de Carles Riba, i han estat encimbellats com a poetes de la ciutat. Ara bé, les coincidències acaben aquí: al marge de l edat, políticament i ideològicament pertanyen a tradicions contraposades conservadora i d un catalanisme regionalista, en el cas de Morera i Galícia; republicana i d un catalanisme progressista, en el cas de Torres ; estèticament, el primer es mou entre la influència 165

23 Màrius Torres en la literatura de Vicent Andrés Estellés Jordi Oviedo (Universitat Catòlica de València) 1. Màrius Torres, Vicent Andrés Estellés i la tradició literària L empremta de l obra de Màrius Torres sobre la tradició lírica contemporània catalana ha estat considerable. Malgrat les difícils circumstàncies en què la seua obra fou rebuda després de la seua mort, amb edicions limitades i no definitives, amb el pas del temps, la figura poètica de Torres ha ocupat un espai propi en el panorama de la literatura catalana del segle xx. Un espai que, en principi, no pertany al nucli canònic de la literatura catalana del segle passat. Tot i això, com indica Margarida Prats (2010: 19), l obra de Torres: Ha estat presa en consideració en obres de referència, històries de la literatura i estudis sobre poesia catalana, on se n ha valorat els aspectes següents: la intensitat moral i sentimental dels seus continguts, la musicalitat dels seus versos, comparable a la dels millors simbolistes, la simbiosi perfecta entre els temes tractats i els procediments poètics, la noblesa de la llengua, una profunda espiritualitat que depassa l adscripció a cap credo concret, un arrelat civisme i un to de confessió. Es tracta, per tant, d una poètica personal i amb qualitats que l adscriuen a una línia postsimbolista, en què cal destacar la sensació d intimisme i de diàleg amb els elements. Aquestes qualitats, juntament amb una particular evolució dins el cànon de la poesia catalana, van permetre el contacte d altres escriptors amb la seua obra en diferents nivells d intensitat i explicitació, que ha augmentat fins als nostres dies. Per la seua part, la poètica de Vicent Andrés Estellés sobta per la capacitat de vincular-se a elements ben diversos de la realitat de l autor, ja fos de la tradició culta, sobretot literària, ja fos de referents propis de la cultura popular o dels esdeveniments de la quotidianitat, en un àmbit més social. Així, resulta paradigmàtica la relació de l obra estellesiana amb els clàssics medievals catalans, amb què 183

24 Màrius Torres vist per Josep Palau i Fabre Josep M. Sala-Valldaura (Universitat de Lleida) Com alguns recordaran, David Lodge fa a Small World una dissecció ben irònica dels circuits acadèmics i dels congressos dels professors de literatura. En un moment determinat, i tal vegada com a prova de la inanitat de moltes de les comunicacions i recerques que s hi presenten, el personatge Persse McGarrigle afirma que està escrivint una tesi de la influència de T. S. Eliot sobre Shakespeare. No voldria que la meva intervenció en el present simposi sobre Màrius Torres afegís arguments a favor de la sàtira del gran novel lista i crític literari anglès, ni posés de manifest de bell nou els excessos d una metodologia comparatista mal practicada. Per tant, convé relativitzar força i de bon començament aquesta aportació en el marc general del Simposi: només aspira a ser-ne una nota marginal, que permeti, això sí, d associar dos dels grans autors de les lletres catalanes del segle xx. De fet, i davant d aquest desig d associar els noms de Màrius Torres i Josep Palau i Fabre, s ha d assenyalar un primer impediment, causant d una de les anomalies de la tradició literària catalana, condemnada a diversos trencaments al llarg de la història: tot i l escassa diferència en la data de naixement, Josep Palau i Fabre, de 1917, no conegué l obra poètica de Màrius Torres, set anys més vell, fins a l any 1952, quan, per haver abandonat el conreu del gènere poètic, Palau ja no se n podia beneficiar. Per observar-hi, en aquest desconeixement, el grau de fractura de la normalitat que representa, cal a més a més recordar que, durant la dècada dels quaranta, Palau i Fabre havia estat un activista cultural i havia endegat tres de les iniciatives poètiques més importants d aquell trist moment, les revistes Poesia i Ariel i l editorial La Sirena. És cert que Josep Palau i Fabre havia sojornat a Lleida però ho havia fet en el seu camp de concentració, entre el febrer i el març de Quan, l any 1947, visità Antonin Artaud al sanatori d Ivry-sur-Seine, ignorava segurament l existència de Màrius Torres 205

25 Música

26 Edició i anàlisi de les composicions musicals de Màrius Torres Irene Klein (Universität Heidelberg) 1. Introducció La relació de Màrius Torres amb la música és molt estreta. De fet, de ben menut, el poeta va aprendre a tocar el piano i aquest el va acompanyar tota la seua vida, com bé es palesa la seua producció poètica, amb la música com un dels temes fonamentals d aquesta producció. Durant l estada de Torres al sanatori de Puig d Olena ( ) va tindre molt de temps lliure. Hi havia un piano i el tocava ja des del començament, com bé escriu Sales a Torres quan li explica en una carta la primera vegada que va sentir parlar d ell: «Mercè ens explicava que els havia escrit [uns versos de Màrius Torres] un jove malalt que tocava Bach al piano i escrivia versos plens de melangia i pau» ( ). Però quan més va tocar el piano va ser durant la segona etapa al sanatori ( ), segons la divisió en dues etapes que fa Margarida Prats (1986). I més encara durant la visita de Núria Torres, germana de Màrius Torres, entre els mesos de juliol i novembre del 1942, en què es traslladaren al Mas Blanc, on no hi havia les limitacions del sanatori. Aquesta va ser la millor època, ja que les tertúlies que havien sigut setmanals passaren a ser diàries, així com les interpretacions de piano, violí i cant. Va ser durant aquests mesos que Màrius Torres va musicar quatre composicions poètiques d altres poetes: «Chanson d automne», de Verlaine ( ); «Lanquan li jorn son lonc en may», de Jaufre Rudel ( ); «A tantas bonas chansos», de Bernat de Ventadorn (1130/ /1200), i «Dels quatre caps que a la cros», de Pere Cardinal ( ?). En aquest article en presentem l edició, l anàlisi i unes conclusions que lliguen les composicions musicals amb la visió estètica de la poesia i de l art que tenia l autor. Metodològicament seguim James Grier (1996) per a l edició de partitures, i dins de l anàlisi, ens basem en Jan LaRue (2007) per a 217

27 Màrius Torres: entre el barroc i el lied Mireia Lleó i Bertran (Mestra i poeta) Fulles de trèmol, qui tingués com vosaltres en la ribera un viure tan sensible, una mort tan secreta. Màrius Torres, «La mort» 1. Màrius Torres a la recerca d una veu pròpia Com es forja un poeta? Són múltiples les fonts on s abeura, els mestratges que acull. Però, al meu entendre, hi ha un aspecte gairebé definitiu: la manera com aquesta poesia s acosta a la pròpia vida i quin combat està disposat a dur a terme el poeta. Màrius Torres, tot i estudiar Medicina, sempre havia tingut una gran atracció per l art. Tocava el piano i mentre era al sanatori, quan l estat de salut li era favorable, no deixava de realitzar els exercicis referents a aquest instrument. En alguna de les escapades al Mas Blanc, també es dedicava a estudiar harmonia i a musicar algun poema de trobadors provençals i de poetes francesos. L interès, la dedicació i l aprofundiment en les qüestions que podien servir-li per millorar, per enriquir i per ajudar a liquar la matèria lírica foren motiu d estudi i preocupació, compartida amb altres personalitats, com és el cas de Carles Riba i Joan Sales, entre d altres. Riba, en una de les darreres cartes adreçades a Màrius Torres (maig de 1942, des de Montpeller), escrivia al seu amic (Torres 1977: ): Aquesta poesia brolla sempre després de la crisi; quan s ha recobrat el sentiment de la mesura, quan s ha acceptat torno al que ja he suggerit constatant que s ha pogut fer sense essencial renúncia [ ] En la poesia de vostè [ ] s arriba a una infinita discreció. 241

28 Contra la banalitat: les crítiques musicals de Màrius Torres Joaquim Rabaseda (Escola Superior de Música de Catalunya) 1. La crítica musical en català l any 1934 Màrius Torres només va veure publicat el text dels seus articles a la premsa. Tots ells van aparèixer al setmanari L Ideal, fundat pel seu avi matern el 1898, que entre 1930 i 1936 va dur el nom de La Jornada. Se sap que va redactar un mínim de 22 articles (Julià & Ballart 2017: 41 55). Jordi Julià i Pere Ballart els agrupen cronològicament i temàticament en dos conjunts diferents: els set primers, majoritàriament de temàtica cultural i escrits a Lleida entre el 15 de maig de 1934 i l 1 de gener de 1935, i els quinze següents, bàsicament comentaris i posicions polítics i literaris, tramesos a Lleida des del sanatori de Puig d Olena entre el 28 de febrer i el 10 de juliol de La col laboració, per tant, va tenir dues èpoques diferents, degudes principalment a la suspensió de la publicació, que era el butlletí de la secció lleidatana d Esquerra Republicana de Catalunya: a la primera, va publicar puntualment cròniques o opinions, sense cap regularitat aparent; a la segona, va enviar o va dictar telefònicament els textos cada setmana o cada quinzena. Tots els articles de temàtica musical formen part del primer conjunt. De fet, en són el contingut principal. Per tal de situar les crítiques musicals de Màrius Torres dins el context de la premsa catalana dels anys trenta i desenterrar els models de referència del poeta en idear-les, es proposa una comparació del tractament de les informacions musicals en tres publicacions periòdiques concretes: els diaris La Publicitat i La Veu de Catalunya, i el setmanari Mirador. La família Torres Pereña llegien habitualment el primer i el darrer; el segon completa la mostra amb una capçalera d ideologia diferent, atès que era un instrument defensor del programa polític de la Lliga Regionalista de Catalunya. Es deixa de banda la premsa en castellà per centrar la comparació a partir del mateix enfocament proposat per Màrius Torres en un article 255

29 Traducció

30 La traducció com a font de coneixement La poesia de Màrius Torres a Sant Petersburg Olga Nikolaeva & Andrei Rodosski (Universitat Estatal de Sant Petersburg) Al segle xix, quan el tren, substituint el carruatge, va fer més assequibles els viatges a països llunyans, els intel lectuals russos descobrien Catalunya de camí a Espanya i molts publicaven les seves observacions i investigacions sobre aquesta regió en les revistes i llibres editats a Petersburg. Ara, quan tan sols unes hores d avió directe separen Barcelona i l antiga capital russa, la gent al nostre país té molt més coneixement de la vida, la cultura i la realitat lingüística catalanes, i diferencien Catalunya dins el seu entorn europeu. L interès vers la llengua i la literatura catalanes existeix entre un públic ampli i variat, no només universitari, i és un estímul addicional per als traductors que volem donar a conèixer obres d autors catalans. A la nostra ciutat, on el català s imparteix a la Càtedra de Filologia Romànica de la Universitat Estatal de Sant Petersburg des de l any 1978, s ha publicat tota una sèrie d antologies de poesia catalana. L any 1984, quan Sant Petersburg encara era Leningrad, va sortir una antologia de la poesia catalana, a cura de V. Bagno i Z. Plavskin. Més tard es van preparar diferents edicions bilingües, com l antologia L ombra de l altre mar. Poesia catalana contemporània, o la col lecció de poemes de Rosa Leveroni El somni a mig dir, per esmentar-ne algunes. En el camp de la traductologia, Rússia té una rica tradició heretada de l època soviètica, quan tots els projectes eren grans, els industrials i també els literaris. Destacats poetes russos d aquell temps que no sempre podien publicar els seus versos perquè no agradaven al règim es dedicaven a la traducció. Els estudiosos en preparaven les bases teòriques. Vilen Komissarov, ampliant el model d Eugene A. Nida, va establir cinc nivells d equivalència dins la traducció. Nosaltres hem seguit el principi de l equivalència dinàmica de Nida, tenint en compte els primers quatre tipus d equivalència de Komissarov (1990: 52 70). Kornei Txukovski, poeta, escriptor, traductor 271

31 «Îmi învăţam cuvintele să iubească»: ensenyava els meus mots que cal estimar. Traduir Màrius Torres: una estratègia de força basada en l amor Jana Balacciu Matei (Editura Meronia, Bucarest) Permeteu-me que comenci la meva intervenció amb una citació d un gran poeta europeu del segle xx nascut a Romania, Paul Celan, ja ben conegut a Catalunya gràcies a l aportació crítica i a les traduccions d Arnau Pons. En el discurs de recepció del Premi de Literatura de Bremen, l any 1960, Celan deia: El poema, pel fet de ser una forma d aparició del llenguatge i, per tant, dialògic en la seva essència, pot ser un missatge dins d una ampolla que s envia amb la convicció no sempre gaire esperançada, certament que en qualsevol lloc i en qualsevol moment pugui ser arrossegat fins a la riba, tal vegada la riba del cor. 1 El mateix any va fer l afirmació (carta a Hans Bender), molt comentada: «No veig cap diferència entre un poema i una encaixada de mans». Contemplant les coses des d aquest punt de vista, diria que, donades les circumstàncies tràgiques personals i col lectives de la seva vida, Màrius Torres no va tenir ni la més petita possibilitat de llançar l ampolla amb els seus missatges i, si no fos per la gran amistat que el lligava a Joan Sales i la profunda i insubornable dedicació d aquest «catalanista de soca-rel» a la literatura del seu país, el missatge de Torres no hauria pogut ser llançat més enllà de la riba del cor dels seus parents i dels seus pocs amics. Com sabem, amb els anys el seu llegat va seguir creixent i actualment, gràcies, sobretot, a la dedicació i l esforç de Margarida Prats Ripoll, l any 1993, cinquanta anys després de la seva mort, Màrius Torres va poder enviar les seves encaixades de mans, d acord amb la seva darrera voluntat, als seus conciutadans. I, gràcies, també, a la dedicació dels 1. Vegeu Arnau Pons, «Paul Celan». En línia: < 277

32 Navegar per un riu paral lel: traduint la poesia de Màrius Torres a l alemany Àxel Sanjosé Vull començar aquest escrit amb un aspecte general que afecta la gran majoria de les traduccions a llengües germàniques de textos poètics escrits en llengües procedents del llatí. A banda de tots els problemes ben coneguts de qualsevol traducció, que, dit d una manera molt simple, desemboquen en el dilema d haver de modificar o bé la dimensió formal o bé la dimensió sintàctica o semàntica de l original, i molt sovint totes dues perquè mai no trobes una constel lació idèntica en dues llengües, en els casos que m ocupen també es produeix un canvi de sistema mètric que, al meu parer, no ha estat tingut prou en compte en el passat. No descobreixo res de nou: el sistema de les llengües romàniques es basa en el nombre de síl labes, mentre que l accentuació només hi té una rellevància secundària (llevat de l última síl laba tònica). En canvi, en alemany, anglès, etc., l alternança regular de síl labes accentuades i no accentuades és constitutiva, i crea esquemes iàmbics, trocaics, dactílics, etc., com en la mètrica clàssica, amb la diferència que en comptes de tractar-se de l alternança de síl labes llargues i breus, el criteri distintiu és que siguin accentuades o no. (No dic que no es pugui aplicar aquest sistema en les llengües romàniques, n hi ha exemples com Rubén Darío o les famoses Elegies de Bierville, de Carles Riba, que han fet servir aquest tipus de patró, però en són l excepció.) Hi ha un segon punt que cal no oblidar i que es resumeix en una frase: que la fonètica de les llengües neollatines fa molt més fàcil de trobar rimes que no pas l alemanya. La suma d aquests dos aspectes comporta que fer una versió alemanya que vulgui conservar l estructura formal, per exemple, d un sonet català, francès o espanyol, resulta molt més difícil que al revés. No ho dic com a excusa. Si escric un sonet en alemany, he de complir amb la rima i el nombre de síl labes i, a més a més, amb l estruc- 283

33 Didàctica

34 Màrius Torres, «el crit etern de l arrel i la semença» Teresa Devesa & Montserrat Vilà (INS Isaac Albéniz de Badalona) 1. Anàlisi La proposta que us volem oferir respon a un doble objectiu: primer, posar en relleu l ús que Màrius Torres fa dels motius i temes de la mitologia clàssica; després, manifestar la vitalitat que tenen els seus versos per acompanyar les experiències dels nostres joves estudiants i inspirar-ne l escriptura poètica. Així, alhora que mostrem de quina manera Torres dona contorn líric a uns motius universals, clàssics, voldrem deixar constància del «crit etern» que alena en la seva veu i que arriba, amb eco poderós, als nostres dies: una roda ininterrompuda d «arrel i de semença», de passat que s encarna en llavor i perpetua aquell «foc invisible» d una primavera que sempre retorna. Així hem interpretat nosaltres «el crit etern de l arrel i la semença» (Torres 2010: 49 50). Com una aigua secreta que, ben lluny dels camins, a cap gest de Narcís no farà de sepulcre, inútil als conreus, als llavis, als jardins, [ ] és la meva tristesa. (Torres 2010: 63) Narcís en grec, Νάρκισσος era fill de Cefis i de Liríope. El mite explica que era un noi de gran bellesa, del qual s enamoraven tant homes com dones, però ell en rebutjava les insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. Aquella que més l estimava era Eco; Eco havia estat castigada per Hera, la dea autoritària, que l havia condemnat a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Un dia, la nimfa va sortir a la recerca de Narcís, però el jove es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova; allí es va consumir fins que, d ella, només en va quedar la veu. Per aquest motiu, Nèmesi, deessa de la venjança, castigà Narcís: va fer que s enamorés de la seva pròpia imatge, 291

35 Poesia i escola: la didàctica de la mort a partir de la poesia de Màrius Torres Moisés Selfa (Universitat de Lleida) 1. La poesia en l educació primària i la didàctica de la mort: el cas de la poesia de Màrius Torres La poesia com a forma literària amb unes característiques pròpies és un gènere literari importantíssim i oblidat a l hora de formar i desenvolupar les competències lectora, escrita i literària dels joves lectors en edat escolar (Pérez Daza 2011). En aquest sentit, cal reivindicar aquest gènere com a clau en l educació literària del públic més jove, entesa, aquesta educació, com l estima i captació del text literari no per les categories a les quals pertany o al gènere o moviment que representa, sinó per la comprensió i interpretació que es faci d aquests últims. Parlar de poesia suposa parlar de l expressió d uns sentiments i d unes emocions que un autor transmet a un públic determinat i que plasma en una forma textual molt concreta: el text poètic (Cerrillo & Luján 2010). Des d aquest punt de vista podem dir que la poesia cala en l interior de l estudiant fins al punt d oferir-li una visió original i particular que permet una interpretació molt pròpia del text. Des de l òptica dels estudiants, com ha subratllat Sloan (1991), la poesia és important per al desenvolupament de l aprenentatge de la llengua. A més, la seva manera peculiar de descriure el món facilita el desenvolupament estètic i creatiu dels estudiants. En la poesia, les paraules, investides de noves dimensions semàntiques i pragmàtiques, expressen una polivalència significativa que amplifica la capacitat comunicativa i expressiva del llenguatge. A més, la poesia, sent llenguatge intensificat, és també important per al desenvolupament de l intertext literari del lector i per a la seva capacitat per llegir el món amb una actitud crítica (Mendoza 2001). En el cas que ens ocupa, el de la poesia per a l educació primària, aquesta està concebuda per calar en l interior dels estudiants que 297

36 Didàctica de l obra de Màrius Torres, avui Carme Torrelles (Universitat de Lleida) 1. Introducció La didàctica innovadora basada en la digitalització d imatges de natura poètica presents en cada poema de Màrius Torres suposa, per als nostres joves estudiants de secundària, un centre d interès i una font d aprenentatge dels recursos i dels continguts referents a l anàlisi poètica, al mateix temps que aporta i reforça altres coneixements de llengua i d àrees transversals immerses en el currículum dels alumnes, com són la millora de la lectura, de la recitació, de l escriptura, de la cerca, de la pròpia lletra i de la mateixa redacció, del context social i històric, del coneixement del poeta i del seu entorn, de l ampliació de l ús tecnologicoinformàtic, entre altres continguts més, que cada estudiant ha d estar disposar a ampliar, millorar i superar en tot moment. Aquesta activitat va adreçada als alumnes d ESO i de batxillerat dels centres de secundària. Jo l he aplicada a tercer d ESO i a primer de batxillerat. Com a professionals aprenem dels nostres alumnes, però també els atenem a tots dins a l aula, tenint presents els diferents ritmes d aprenentatge, la diversitat d alumnes amb atencions especials que segueixen aprenentatges inclusius dins l aula conjuntament amb els alumnes que cursen el nivell amb tota normalitat i aquells alumnes nouvinguts que també realitzen les activitats mateixes amb il lusió i dedicació, tots aplegats dins el curs acadèmic que els correspon. Tot el col lectiu d alumnat pot seguir completament aquesta didàctica i pot acabar llegint poesia, entenent-la molt bé i fent anàlisi mètrica i de contingut, sense dificultats. A més, se n fomenta l assertivitat i els valors creatius mitjançant la realització del minifilm poètic. Quan treballem amb imatges, so, veu i música sempre cal detallar ben clarament els drets i les obligacions que comporten els mitjans de la comunicació i de la productivitat, sobretot si cerquem 309

Sitemap